Francesc Estarellas

Francesc Estarellas.

Aina SalomPalma23/04/22 3:59
TW
1

M’informen que Xisco Estarellas ens ha deixat, de manera sobtada. El disgust és brutal, injust, inesperat. Quan el president Francesc Antich me nomenà consellera de Sanitat i Consum, al primer Pacte de Progrés, vaig tenir la gran fortuna de tenir un gran equip de col·laboradors. I, també, i no menys important, la sort de que el xofer de la conselleria fos Xisco Estarellas. Era, de fet, amb la nostra etapa, una part més de l’equip tècnic, ja que passàvem moltes hores junts, amunt i avall, amb mi i amb membres de l’equip. El seu compromís va ser ferm des del primer moment: sempre disponible, sempre atent, sempre preocupat per cobrir a la perfecció el seu treball.

Ell tenia ja una llarga experiència com a conductor a diferents governs, i al mateix temps tenia una educació, cultura i saber estar que el feia imprescindible en molts moments delicats. Sempre amb bones paraules, consells, comentaris adients, recomanacions: «consellera, mengi el que pugui, que no sabem quan podrem fer-ho», solia dir quan l’agenda era més que carregada i podíem aturar uns minuts a picar alguna cosa. Les nostres converses, dins del cotxe, eren variades: lectures, experiències de la vida, la política que ens envoltava, la família, les expectatives... un amic amb qui confiar, amb qui poder expressar moments d’angúnia, de desconcert, de preocupacions.

Home progressista, es comprometé a s’Indioteria, junt a Tomeu Suau, per fer tasques de caire social, per al jovent. Una vessant que portava amb silenci, sense fer ostentació. Tot, absolutament tot, amb discreció, amb l’actitud precisa, les paraules mesurades, la modèstia com a forma de comportament. Es va fer estimar moltíssim. Perquè, essencialment, era una gran persona: un home bo, en el sentit machadià de la paraula. L’enyoraré molt, perquè de tant en tant coincidíem i estàvem en contacte. La meva marxa de la política no impedí que mantinguéssim aquestes comunicacions regulars, amb una gran confiança mútua. Sento moltíssim aquest cop terrible. No hi ha paraules. La meva consideració, record y grandíssim afecte a tota la seva família. Descansa, bon amic.

(Aina Salom es farmacéutica y exconsellera de Salut).