user Sebas191 | Hace más de 8 años

El hecho de que aquí no se puedan tener hijos está muy claro. Quedó bien apuntado en el programa Salvados de este pasado domingo. Aquí no hay ni conciliación familiar ni un salario digno, en muchos casos. Y además, se ayuda más al de afuera que al que lleva toda la vida aquí, trabajando y cotizando. Dos caras de la misma moneda.

user De aquí | Hace más de 8 años

Yo no me meto en si hay o no que tener más hijos,solo opino que somos cada vez menos y mal avenidos por cuestiones de lengua,y que nunca se pondrán de acuerdo ninguna de las partes,y puede ocurrir que al final terminemos que no se hable ni mallorquín ni catalán.

user FrancescAC | Hace más de 8 años

@ Lope lopes. Vive y deja vivir però cadascú a ca seva. Noltros tenguent pocs fills per disposar de més terres per cada un, i després resulta que mos hem de repartir es patrimoni amb immigrants que no els hi dóna la gana integrar-se. Primer ets espanyols d'altres comunitats, i actualment es sud-americans i magrebins. Si com a mínim tenguéssim sa barrera lingüística d'haver d'aprendre mallorquí per viure i treballar aquí, sa gent s'ho pensaria dues vegades abans de venir. Però com que se pot anar amb espanyol per tot, au venga tots cap aquí que hi fa bon estar. Això és es negoci d'Espanya per noltros.

user Lope Lopes | Hace más de 8 años

¿Qué pareja en edad de procrear y autóctona se apunta a tener cuatro hijos o más? ¿Cómo vivirá para alimentarles, vestirles, darles una educación? Ahora mismo no me acuerdo de nadie nacido aquí que tenga más de dos hijos. La mayoría, uno o ninguno. No veo cómo se puede obligar a una pareja a procrear a destajo para aumentar el porcentaje de autóctonos. En general, en las Baleares somos gente cómoda que va a lo suyo. Lo de las estadísticas poblacionales nos trae sin cuidado. ¿Que hay muchos extranjeros? ¿Y qué? Vive y deja vivir.

user Agermanat | Hace más de 8 años

Una aclaracòn, los Agermants, fueron las tropas mallorquinas que se sublevaron ante los desmanes de Jaime l, que despues de ludhar junto a dicho elemento repito se sublevaron al ver repartir las tierras Mallorquinas conquistadas a los moros, entre la burgesia catalana.

user De aquí | Hace más de 8 años

Mientras se siga con el tema de la lengua,la división de la población va viento en popa,el futuro o la extinción de una civilización no dependen de la lengua sinó de la descendencia, debído a los cada vez menos nacimientos de Baleares,los que van llegando lo tienen muy fácil,en la Puebla por ejemplo la población extranjera casi ya supera a la autóctona.

user Siurell | Hace más de 8 años

Egermenat bon chiste jajaja,tu mallorqui TARARI TARARI,en maco d'un any no existiriem com e poble,exo que eu digui un GONELLE te colque fi ,are que eu digui un exterenge ...

user Said | Hace más de 8 años

La mescla de sangre ser buena, mejorar rasa i hacerse todo más universalidad, yo juntado con mujer de aquí y mis niños ser muy bonitos y mis nietos, más i más, así es tema.

user Agermant | Hace más de 8 años

En la prensa Ncional no en la local se luede leer que en Madrid subvencionan con 150.000€. el ramadán,Mientras que en la isla de Mallorca hay casi 30 y pico de mezquitas, vamos que los Mallorquines deberiamos sentirnos miuy bien en Marruecos y podriamos hasta solicitar abrir glesias por esos lugares (aver que pasa.......)el propio Gobierno nos vende a los catalanes sin respetar la identidad balear y despues encontramos raro que no haya poblacion autoctona? la verdad es que llegara un dia que ser Balear sera como ser especie en peligro de extinción.

user FrancescAC | Hace más de 8 años

@ Reduccionismo lingüístico. Mestissatge també és mesclar autòctons mallorquins amb gent d'altres parts de sa península que, tot i catòlics, tenen una llengo i unes tradicions culturals i culinàries diferents. França, Alemanya o fins i tot Espanya estan començant a patir ses conseqüències de sa mescla de cultures actualment, però es mallorquins ja hi tenim experiència tal i com relata sa notícia. I n'estam escalivats perquè això mos està conduint a s'aniquilació com a poble: una població completament bilingüitzada que sovint fa servir es castellà per ses coses importants i relega es mallorquí a s'àmbit familiar (diglòssia). Com deia, estam completament folcloritzats. Per qualcuns només mos queden ses ensaimades, ses sobrassades i es ball de bot. I a nets espanyols castellanoparlants ja els hi està bé així.