user Occità | Hace más de 2 años

LLENGUA OCCITANA. Això era i no era en Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó, nascut a Montpeller, Senyoria de Montpeller, regió lingüística d’occitània, va neixer el 2 de febrer del 1208, fou sobirà de la Corona d'Aragó amb es títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Es dir, Jaume I no era català, era occità de Motpeller, o en tot cas francés occitanoparlant. Es primer llibre que es va escriure amb una llengua románica a Mallorca va ser es llibre del repartiment de sa conquesta de l’illa per part dels escribents de la cort del rei en Jaume, i aquest llibre es va escriure en llatí, àrab i llemosí ( dialecte de sa llengua occitana de sa regió llemosina del sur de França, Limoges ) que es xerrava en aquella época a sa regió subdite del reine d’espaÑa de la Catalunya actual, Marsella, i fins i tot a Gènova. D’aquest dialecte vàren derivar es actuals dialectes de sa llengua occitana que es xerren avui en els mals anomanats e inventats païssos catalans ( regions súbdites del reine de EspaÑa on es xerren es dialectes occitans ), com són es dialectes català, valencià, mallorquí, eivissenc i menorquí. Com es pot veure el rei en Jaume no va xerrar, llegir, ni escriure ni en va sentir xerrar mai de sa mal nomenada “llengua catalana” ( aquestes dues paraules juntes no les va sentir mai ), ja que simplemente no existía ni va existir mai. Es a dir, sa llengua romànica que va du el rei en Jaume a Mallorca va ser es llemossí occità i no el invent inexistent de sa llengua catalana. I d'allà van néixer els actuals dialectes que coneixem avui com el català, valencià, mallorquí, menorquí i eivissenc. Quant Jaume I va conquerir Mallorca l’any 1229, es suposat pare de sa suposada llengua catalana es Beat Ramón Llull, encara no habia nascut, llavors es evident que el rei en Jaume i es seus colonitzadors no podien xerrar mai una suposada llengua que encara no había nascut. Es nostre gran cult inmemorial mallorquí Beat Ramón Llull va fer estudis i escrits de ses multituts de llengües que empleaba, però místicament no té cap test que xerri de una suposada llengua catalana de la que ell teòricament era el pare de la mateixa, però si en té bastants de sa llengua occitana que realmente ell va ser es gran divulgador de sa mateixa per tot el món conugut per el qual ell va viatjar. En es segle XVII, quan ses imitaciones de Ausias March ja les habían reduit a fórmules, els poetes seguiexen admirant es seus versos, i Lope de Vega escriu aquestes paraules de alabança del poeta valencià, «Castísimos son aquellos versos que escribió Ausiàs March en lengua LEMOSINA, que tan mal y sin entenderlos Montemayor tradujo. Es a dir, que de sa suposada llengua catalana res de res, ja que el segle XVII encara no existía. Es mallorquí, valencià i català són dialectes germans de sa mateixa mare llengua occitana, I SON SA MATEIXA LLENGUA, però es dialecte mallorquí no es fill ni inferior al DIALECTE català. Així com el argentí, mexicà i cubà són dialectes germans de sa mateixa llengua mare castellana, i són sa mateixa llengua, però es dialecte cubà no es fill ni inferior al mexicà. Ningú entendria que un noticiari cubà es fes amb un locutor mexicà, i nosaltres no volem veure noticiaris ni TV amb es dialecte català, les volem veure amb qualsevol dels dialectes de ses nostres illes, perque ens agraden MES els nostres dialectes que es dialectes externs invessors. Visca Mallorca i es mallorquins, i que rebenti el que ens vulgui mal, no volem tuteles ni tutias, som com el germà petit quan el gran germà ens vol controlar, tutelar i adoctrinar, i no necesitam tuteles ni doctrinas, volem volar lliures e independents.

user FRANCISCO BONNIN | Hace más de 2 años

Una miqueta d,histori ( 2 ) . La Seu. Diu s,histori que en es XIII, es comenssá a construí sa Catedral de Mallorca, d,estil gòtic llevantí. Diuen que es seu rossetó, es un des mes grans del món, “ s,ui des gótic “ l,anomenen, per ses seves dimensións. A sa monarquía autóctona, conten que ella está lligada, y después de sa conquista el 1229, com un edifici nou, damunt la mar fou alssada. Qui maná tot aquest trui, possant_ l,hi forssa y való, fou el rey Jaume I, que dedicar_la volgué, a Santa Verge María y sa mesquita tomaría per poré conseguiró . Partint de 1.230, tenim documents d.inici que mos conten es moments, de s,obra en tal edifici. El Bisbe Pere De Morella, de Mallorca ecjecutó, consagrá en gran ofici, s,ara del altá majó. Del 1.276 fins en el 1.311 , cosa que a tots mos honra, reiná Don Jaume II tant fent sol com si fes ombra y comensá a construí, per de s,homo es goig de s,ui, es temple que conexem, tots es mallorquins d,avui. En torn en el 1.300, es projecte fou genial, y en gòtica Catedral, va comenssá aquella idea d,una forma magistral. Y com mos conta s,histori, es comenssá per sa glori, de sa Capella Real, encara s,absside actual en capella funerari, conserva es destinataris, des panteó sepulcral destinat en es monarques de nostra casa real, Casa real de Mallorca que allá descansen en pau . Sa torre des campanari, es dona per acabada el 1.498 , y a pensá sempre m,ha duit, que la dexaren embastada. Nou campanes hêy ha penjades, que ara vos anomenaré de sa petita a sa mes grossa, si a voltros vos parex bé. Na Bárbara sa mes petita, y n,Antónia la seguex, sa Nova, na Mitja y na Tércia, a darrera van ses tres, después trobam na Matines, na Prima y na Picarol, que juntes quan s,enrebien, es seus sons prenen es vol. Y sa mes grossa de totes, de ses campanes heroi, en 4.500 kilos de nom li diuen Eloi. També es seu frontispici, junt emb sos dos rossetons, com sa casa de s,Almoina, dexam llestes tals questions. En es XVII y es XVIII, es barroc hêy te s,entrada, y la Seu es impregnada de retaules y pintures de devotes escultures y espiritualidad divina, que quasi porien dí, era ja postridentina. Degut en es terremoto de 1.851, es conjunt de sa fassana, Va aquedá un poc insegú . Don Miquel Salvá Munar, es Bisbe d,aquell moment encarregá tot s,arreglo, a Juan Bautista Peyronet , que era arquitecte de fama y emb moltsde conexaments. Y ja arribat es sigle XX, s,espai molt més va egigí , y d,adapta_ho tot just, se va encarregá en Gaudí. Y va essé el Bisbe Campins es qui ho va solicitá del 4 fins el 14 va essé lo que va durá, es coro es modificá, llevá es retaule majó gòtic, y emb un aire simbiòtic, poc a poc tot hêu canviá, “ Baldaquino “ de s,altá, y sa sede episcopal, just a dins es presbiteri, y a base de ventanals entrá sa llum a poals que illuminá sa materi. Vê es que la Seu sintetissa vuit sigles de nostra histori y tots tenim a sa memori, una dita sensa preu, quan tardam a fe una cosa, tothom en boca se possa …………………….. Que fas s,obra de la Seu ¿? . També ja pèr acabá, hauria de fe menció, a nen Miquel Barceló, que va nèxe a Felanitx y que mos dexá per mitj, mostra des seu gran való Sa Capella del Santisim com a mostra de s,autó. Som consultat molts de llibres d,amunt obras de la Seu, y n,opinen mes de deu, que a través de tota época hêy ha principal funció, de “Jerusalém celeste “, donar_ne prou difussió. GLORIOSSA SEU DE MALLORCA A M, ÀNIMA ET DUC DEDINS, BALCÓ DES MEDITERRÀNI TEMPLE DE REIS INFINITS JUST ARRIBANT A AQUESTA ISLA, TEVA IMATGE EN FA SENTÍ, ETS MONUMENT DE CA NOSTRA Y MARE PES MALLORQUINS. BALÉÀS MEDITERRÀNIS SEGÚ QUE TOTS DEIM ¡¡¡¡ T.ESTIM . Dibux y texte emb drets d.autó .

user Gustavo Escalas Crespo | Hace más de 2 años

SiurelletMe has hecho emocionar a mi también, y te escribo en castellá porque soy hijo de un mallorquín de Santanyi y amo profundamente esta isla a pesar de no haber nacido aquí. Un abrazo enorme

Siurellet Siurellet | Hace más de 2 años

Sigo hilo (5 de 6) En la Biblioteca Nacional de Francia puede hallar hasta 140 cartas de repoblación de occitanos en los territorios que hoy es Cataluña ¡Y ellos no pueden presentar ni una de las Baleares! Cuando era habitual hacerlas tras una repoblación. ¿porqué? Eso si lo primero lo negarán siempre los catalanes y la gente que adoran al noreste peninsular (panc) argumentando que el “Lemosín” es su lengua antigua y tienen razón porque los catalanes tras la conquista de Almanzor de todos los territorios del noreste peninsular huyeron a Francia a la zona del “Midi” donde estaba Limoges (cuna del lemosín) viviendo allí entre 3 generaciones (90 años) y 10 generaciones (300 años) ¿Que lengua hablarían los nietos de musulmanes que vinieron a España y están 90 años? Está claro ¡El castellano! Y ya ni le digo los tataranietos, trastaranietos y siguientes. Por eso los que hablan la lengua de Oc dicen que el catalán es un dialecto suyo. Basta leer al insigne padre de la Renaixença en su obra Oda a la Pàtria, Bonaventura Carles Aribau, donde hasta 5 veces dice que su lengua es el lemosín: En LLEMOSÍ soná lo meu primer vagit, quant del mu..gró matern la dolça llet bebia; en LLEMOSÍ al Senyor pregaba cada dia, e cántichs LLEMOSÍ NS somiaba cada nit. Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit, en LLEMOSÍ li parl, que llengua altra no sent… Y que por ello se apropiaron de esa lengua culta de la corte de la Edad Media que el resto de Cortes copiaron y aprendieron ¡Hasta el Llibre dels Feyts de Jaime I está escrito en lemosín!

Siurellet Siurellet | Hace más de 2 años

Sigo hilo (4 de 6) Si, lo peor que tenemos sin duda es la gente de las islas (panc.) que se venden por dinero a intentan borrar nuestra amplia historia. Ej como que Baleares fue una provincia romana de primer nivel donde sus ciudadanos tenían los mismos privilegios que los hijos del imperio romano y Tarraco y el resto de provincias romanas fueron de segunda categoría, pues simplemente eran colonias. El Balear a través de las conquistas de otros pueblos siempre se mantuvo igual, negociando y transigiendo, pero sin olvidar sus raíces. Por ello los romanos decían que en Baleares hablaban un latín muy peculiar “Balearicum Eloquium” mezclado con la lengua de las islas de aquellos tiempos. Igual sucedió con los árabes, donde por esa manera de ser tan arraigada, permitieron que hablasen su lengua y que mantuvieran su religión, por eso cuando Jaime I llegó a las islas, se pudo entender con Alí cuando le advirtió de una emboscada o con el Cadí de Menorca Abu’Abd Allah Muhammad quién en “Sa Torre d’en Miquel Nunis” que firmaron el “Tratado de Capdepera” en el castillo de esa localidad, apartaron a los traductores porque se entendían perfectamente. Si, los “rumis” (palabra árabe que describía a los nativos de las islas “romanos” en alusión a “Cristianos”) siempre existieron y por ello no trajeron el cristianismo a las islas ni las repoblaron.

Siurellet Siurellet | Hace más de 2 años

OccitàHola: En principio antes de responderte pasaré los bloques 4 y 5 que no han entrado y aún no se porqué. quizás porque hablo en ellos "sin faltar" de cosas de los adeptos a Cat. en las islas, pero con pruebas. No pasa nada, como conozco el percal, hace ya tiempo que lo escribo en mi software de texto y lo guardo. Cuando se publica lo borro. Así si al de la goma no le gusta algo, pues lo cambio y punto, pero realmente eso es una pena, porque no entro en conflictos con las políticas de comentar de ese diario. Simplemente ejerzo mi libertad de expresión. Pues nada ahí van a ver si pasa. Recuerda que utilizo modismos para definir a esa gente que tanto les gusta el noreste de España, pero nos quieren llevar a todos con sus dictatoriales ideas. Salud

user Occità | Hace más de 2 años

REINE DE MALLORCA. Sospitós, els catalanistes sempre eviten xerrar del reine de Mallorca, sa seva autèntica història i sa seva exterminació per part dels catalans. Es mallorquins podem fardar de ser es primers i MES nacionalistes e independentistes que ningú, durant 77 anys vàrem ser una petita gran nació i reine de Mallorca. Tenim es nostre propi día de l’independència, el 12 de septembre de 1.272, quan es nostre rei de Mallorca Jaume II va firmar sa carta de ses Franqueses escrita amb llengua occitana, per sa cual es constituia es reine de Mallorca, segons es testament del conqueridor Jaume I, però els seus hereus fexistes i bèsties tarades catalanistes mai aceptaren sa nostrta independènica que ells ara tant reclamen i mai volgueren per Mallorca, i no aturaren de oprimirnos fins destruir sa nostra petita gran nació. Tenim es millor divulgador de sa nostra llengua occitana, cultura i sapiència mallorquina e internacional conegut arreu del món, es gran Beat Ramón Llull, escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en occità, llatí i àrab. Desde el 30 de desembre de 1.285 honrram es nostres màrtirs Cabrit i Bassa, defensors de ses nostres llibertats i sa nostra raça, donant sa vida per sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca, morint empalats i abrassats com a Cabrits per ses brasses de unes bèsties tarades catalanes feixistes opressores que mai han volgut sa nostra independència. "Sa història de nostra raça tingué aquí dalt gonfanoners de lleialtat: Cabrit i Bassa, en heroisme i fe es primers, ara en glòria que mai passa postren ses palmes i llore A lo millor es que tenen por de haber de explicar sa història del Castell d’Alaró, ja que el rei Alfons III el Franc de sa corona d'Aragó, va fer cremar com a cabrits a ses brasses es generals mallorquins cabrit i bassa enmig de sa plaça del poble d’Alaró, que defensaven es nostres drets i sa indepedència del reine de Mallorca davant sa repressió i opressió catalana, i tot això per ser idependentistes del reine de Mallorca front sa repressió i opressió catalana. això és memòria historica.

Siurellet Siurellet | Hace más de 2 años

Cierro hilo (6 de 6) Ratifico lo que comenta; “Quién ama a Baleares no se vende por cuatro perras sucias” y añado que estamos en camino de volver a nuestras raíces, a llamar a Sa Pobla ¡Sa Pobbla!, a Lloret de Vistalegre ¡Llorito!, a la Virgen de Lluc (Lucas) Verge de Lluch (bosque sagrado), a Binissalem ¡Binisalem (la casa de Salem), Lluchmajor ¡Llummayor!, María de la Salut ¡María!, Santa María del Cami ¡Santa María!, y tantos otros. Sas Baléàs “Cuatre isles un destí”. Saludos y salud. Disculpe el tocho, pero cuando hablo de nuestra historia y de “sa nostra llengo” aún me emociono. Le prometo que la próxima carta se la escribiré en bon mallorquí, pues la escribo en castellano porque quiero que se enteren todos, pues escribo para los que somos de baleares y para los hijos adoptivos de las islas que la aman tanto como nosotros. Los demás no cuentan. Saludos y Salut

Siurellet Siurellet | Hace más de 2 años

Sigo hilo (3 de 6) También me vale un referéndum por la Lengua e Historia de sas Baléàs. ¿No exigen referéndums en Cat. pues porqué pusieron por decreto la lengua que se debía hablar en las islas ¡A mis abuelos, de Esporlas, les costaba hablar en castellano y lo hicieron siempre en bon mallorquí! Es kafkiano que durante el Gobierno de Cañellas pusieran de Conseller de Cultura a Conrado de Villalonga solamente para aprobar el catalán como lengua vehicular ¡que para dilucidar cual es la lengua vernácula de las islas marchó dos días a Menorca y lo decidió “El catalán”! (así lo contó en una entrevista Conrado de Villalonga en “El Mundo/ el Día de Baleares” del 19 de mayo de 2002). ¿Porqué no lo pidió al pueblo de las islas en vez de hacerlo por decreto… lo tenía claro ¡Perdían! Y encima nos tildó de lelos porque dijo “La sociedad balear no lo entendía demasiado y estaba un “poco” en contra, precisamente porque no lo entendían”. Es que los de Baleares no sabemos que “xerràm, rallàm y parlàm baléà” desde siempre. Una vez finalizado los cuatro años de gobierno con UCD, dejó la política y se dedicó a trabajar de nuevo para la Caixa, donde fue premiado en 1990 como Delegado General de la Caixa, en 1996 le nombraron Subdirección General de la Caixa y ya en 2004 director de la Obra Social y director general de la Fundación la Caixa. Y como no premio Ramon Llull en 2007, galardon otorgado por el Govern por los servicios prestados en el ámbito cultural. Y es kafkiano porque Ramón Llull nunca estuvo con Cataluña pues escribió en lemosín, mallorquín, latín y hasta en árabe y así lo indicaba en sus obras.

Siurellet Siurellet | Hace más de 2 años

Sigo hilo (2 de 6) Debido a la presión diplomacia inglesa con el cónsul Alan Hug Hillgarth que representaba al Gobierno inglés en las islas (vivía en una casa que compró en 1929 en Santa María (a secas), Franco decidió suprimir el gobierno provisional italiano en las islas y envío a Ramón Franco para controlarlas, posicionándose firmemente en contra del plan italiano de conquistar Menorca. El plan de Mussolini de poseer las islas para poder estratégicamente atacar a Francia y Marruecos en su afán expansionista se fue al garete (en un principio tenía otro que era conquistarlas) En algo difiero y es en el control que ejerció Cataluña tras conquistar los almogavares las islas, pues en principio eran o se crearon por el Reino de Aragón y en la conquista obviamente estuvieron presentes. De hecho las fuerzas de Cataluña no existían pues como unidad territorial Cataluña no existía y la formaban unos condados, donde Lérida era del Reino de Aragón y mas de la mitad de Tarragona era árabe. Si analizamos de donde vinieron los que conquistaron Mallorca encontramos que solo el 18% de las tropas eran de lo que hoy es Cataluña, pues los Condados del Rossellón y la Cerdaña eran por herencia de la Corona de Aragón. El resto, navarros, aragoneses, de Montpellier y ejércitos de Italia, Francia y de países del norte de Europa ¡Por algo era una Cruzada!