Acercamiento de presos SI, es la única concesión que les daba. Pero que sigan en la carcel. Ahora: Todos los atentados sin resolver y ..., que digan una a uno quien los hizo. Para que cumplan por sus delitos. Pedir perdon es muy facil. PERDON, ya está. Y si eso no ocurre. yo digo: Acaso un tio que se entrega despues de haber matado, se le perdona??? POr que a ellos SI. A ETA se la dejara de perseguir, se les permitira que defienda lo que quieran en el parlamento, pero JAMAS perdonarles sus crimenes.

Parece que no quieren que ETA se disuelva.

cesc TODO LO QUE DICES ES MUY BONITO, SUBLIME Y ESTÉTICO. Pero yo te aseguro que si se presentan tres encapuchados en mi casa pidiendo para ayudar a Cáritas (ONG de la Iglesia), yo no les abro la puerta y si insisten, te garantizo que llamo a la policía. Y hoy Zapatero, Rubalcaba y Patxi, no sólo les abren la puerta a unos encapuchados, si no que se lanzan en sus brazos con lágrimas en los ojos. ¿Qué es un Estado de derecho libre y democrático? Justo lo contrario que es ese Estado relativista y oportunista que se han montado con total impunidad y deslealtad los socialistas. Y no quiero más asesinatos de ETA, ni más casos de violencia de género, ni más pederastas, ni más ladrones, ni más narcotráficos, ni más políticos corruptos, infames y mentirosos.

Per això són tan admirables les reflexions d'Eulàlia Lluch quan diu que vol poder parlar d'ETA amb la seva filla en passat, no pas en present. Són admirables perquè contrasten amb els termes absolutistes i de rendició incondicional amb què parlen molts d'aquells que després de la mort de Franco sempre van estar a favor de la reforma, no de la ruptura; aquells que estan en contra de la negociació amb ETA però que, en nom de la concòrdia, van exigir una transició sense vencedors ni vençuts; aquells que van tirar un vel sobre les barbaritats de la dictadura pel bé de la reconciliació de totes les parts; aquells que mai no han exigit al Partit Popular que condemni el franquisme, ni tampoc no han exigit a Manuel Fraga Iribarne que demani perdó per les seves sentències de mort ni a Felipe González per les morts que va causar la banda terrorista GAL. Quanta hipocresia, Déu meu! Quina lliçó la d'Eulàlia Lluch, condemnada a viure per sempre més amb la seva ferida i alhora capaç de pronunciar unes paraules plenes de força, de coratge i de temprança dins les quals hi batega l'equanimitat, la pau interior i la saviesa. El seu pare, allà on sigui, deu estar orgullós d'ella.

Aquestes paraules, paraules lúcides, serenes i extraordinàriament intel·ligents, són una lliçó de clarividència i de presència d'esperit que difereix de la reacció bel·ligerant dels portaveus de les associacions de víctimes del terrorisme. Unes associacions en què, curiosament, no sols no hi ha les persones que han patit la violència de la banda terrorista GAL sinó que no estan ben vistes les víctimes d'ETA que demanen la unitat de totes les víctimes, siguin del bàndol que siguin. I és que una de les raons per les quals aquests conflictes són tan difícils de solucionar és perquè s'hi barregen factors humans molt viscerals que són una amalgama explosiva de sentiments d'odi i de ràbia legítims i d'ideologia política netament oposada. Cal molt de seny, molta generositat i molta magnanimitat per no interferir en la solució del conflicte demanant venjança. Sense aquests elements i sense la força del perdó –que no vol dir oblit– per part de totes les persones ferides, la pau mai no hauria arribat a Sud-àfrica i Nelson Mandela mai no hauria sortit de la presó.

Realment meravelloses les reflexions d'Eulàlia Lluch, una de les filles d'Ernest Lluch, assassinat per ETA, en assabentar-se que aquesta organització donava per acabada la lluita armada i que abandonava les armes definitivament tot propiciant un procés per consolidar la pau: "Aquells que ara han de parlar que parlin. I els que hem de callar no ens hi hem d'immiscir. Crec que algunes persones van fer certes declaracions que van posar pals a les rodes. Les víctimes del terrorisme podem opinar, tenim opinions bastant diverses, bastant contraposades, però nosaltres no ens hi hem de ficar, no som professionals, no som mediadors de pau. (...) Nosaltres tenim una visió subjectiva del tema. Hem patit, patim i patirem, perquè això no se supera. Jo, almenys no ho he superat ni ho superaré. Hi hem de conviure. Aquests dies se m'està obrint la ferida, i suposo que a les altres víctimes els deu passar el mateix. La meva opinió s'ha de respectar, però jo no he d'influir en res. Sóc una persona del carrer que ha perdut el seu pare i no sé com acabar aquest tema. Però hi ha gent que sí que en té la possibilitat, els coneixements i l'oportunitat, i l'hem d'aprofitar. (...) Caldrà seure i negociar, caldrà fer concessions i perdonar. (...) Suposo que la negociació serà llarga i feixuga i que hi haurà moments que ens farà la sensació que tirem enrere i que després, de cop, fem tres passes endavant... (...) He arribat a la conclusió que l'única manera és asseure's i enraonar. Els grans conflictes, les grans contradiccions entre persones s'arreglen en una taula amb serenitat, amb fredor, amb professionalitat i amb totes les parts implicades al voltant d'una taula. Amb generositat, sobretot amb generositat, perquè això s'acabi. I si m'he d'empassar uns quants gripaus me'ls empasso i al final això s'acabarà i aquests gripaus hauran servit d'alguna cosa."

ETA...."E..ncarcelados T..odos A..sesinos" A la carcel y que se pudran y que presenten en las Televisiones dando la cara...cosa que no haran nunca siempre tapados y por la espalda... cobardes

hay mucho revuelo con este asunto,pero no existe credibilidad de una banda que ha causado tanto daño,mañana pueden cambiar de opinion y saltar todo por los aires.- ningun experto en este tema se va a dejar llevar por las prisas y al menos se esperara un tiempo prudencial,para buscar las oportunas formulas de reconciliacion y de preservar la dignidad de las victimas.- hay que recordar que aun no han desaparecido ni se han entregado las armas,se espera un camino complicadisimo y bastante largo para conseguir un verdadero crible y garantizado final con numerosos altibajos,que no resultara nada sencillo.-señores carguense de paciencia que el asunto sera para muchos años.

No está mal. Ya era hora. Y más viniendo de un hombre que formó parte del gobierno de España que más se rebajó ante la ETA tratándola como un Movimiento de Liberación Nacional.

Mariano Rajoy, promete en su programa para las elecciones generales del 20 de noviembre que si llega a La Moncloa no negociará con terroristas "ni por la presión de la violencia ni por el anuncio de su cese". solo por eso vale la pena votarlo.