Fa temps vaig llegir al Felanitx, "els membres del Patronat havien demanat ajuda per a la reforma, al Govern Balear en la passada i aquesta legislatura, sense tenir resposta efectiva". No entenc de cap manera, estic molesta i enfadada! El nostre Govern autonòmic pot subvencionar i ajudar a hotels per a posar-se el dia, i no tenen pressupost per ajudar a un projecte de la trajectòria i qualitat humana d'aquesta estimada residència??

Jo només deman empatia vers aquests vellets residents. Sabem que empatia és sebre posar-se dins la pell o les sabates de l'altre. Però jo diria més: és l'habilitat de comprendre i apreciar els sentiments dels altres. Amb altres paraules, ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment les persones. Permetrem ser catalogats com "analfabets emocionals"? I és que podeu imaginar el trastorn de vellets i velletes de més de 90 anys davant un canvi? Us agradaria pel vostre pare o mare? Pensau-ho bé i actuau dignament.

He llegit al "FELANITX", la convocatòria d'una assemblea per informar sobre l'Hospici (ara anomenat residència Mare de Déu de Sant Salvador). Tenc foc dins les sabates perquè arribi el dia i assistir-hi. Per desgràcia, no esper bones notícies (i em voldria equivocar de cap a peus). Des d'aquí, vull recordar als més joves i a l'esglèsia que les Germanes de la Caritat des de la seva fundació a Felanitx fins ara han fet i han donat molt a la parròquia,a tota l'esglèsia i al municipi. Les monges de l'Hospici practicaven dia i nit una caritat autèntica, senzilla i propera amb una gran entrega i alegria. Aleshores, eren una mà d'obra barata i és que només eren valorades per això? Després de tants anys de servir, no creis que ha arribat el moment de que sel's ajudi econòmicament, tant l'esglèsia com l'Ajuntament i poble? A tots ens agrada molt rebre i quedar bé, però ¡que no ens toquin la butxaca...! Ara ha arribat l'hora de fer-nos solidaris amb els nostres vellets i velletes que només la residència pot acollir¡

Ahir vaig escoltar que una persona afirmava: "Tampoc Felanitx ha fet res per a aquesta residència". Aquestes paraules em varen doldre molt perquè tenc parents, amics i amigues felanitxers amb els quals ens reunim sovint i perquè sempre m'ha agradat i he valorat molt aquest poble. Jo, com altres que he llegit als comentaris ho han fet, em dirigesc al Sr. Batle que sé que és una persona molt digna del seu càrrec, una persona senzilla, propera, bona; que viu al servei del poble i realitza la seva gestió amb diligència, preocupació i entrega per fer de Felanitx un poble encara més important i on augmenti la qualitat de vida dels seus habitants. ¡Demostri, Sr. Batle, que fa tot el possible per cercar solucions viables per la residència! ¡Segur que amb el temps, rebrà el premi merescut pels seus esforços! ¡Gràcies!

Es una buena oportunidad para que los RESPONSABLES políticos demuestren que no siempre se mueven por intereses económicos. Cuando hay verdadera voluntad para solucionar un problema, surgen muchas soluciones. Ànimo a todos los afectados, los residentes mayores y sus familiares.

No puedo comprender, por más que lo intento, cómo los responsables de esta residencia han permitido llegar a tal extremo de dejadez, deterioro y abandono. Cómo no han buscado ayuda voluntaria, aportaciones económicas voluntarias,(incluso a través de medios de comunicación), organizado actividades para recaudar fondos: meriendas, cenas, mercadillos solidarios, conciertos, suscripciones periódicas que sirvan para desgravar ante Hacienda, etc., etc. Lo ignoro totalmente pero sospecho que la mayoría de los responsables no son de Felanitx, si lo fueran, no me cuadra que permitan esta situación. Sólo lo comprendería si la finalidad es cerrar definitivamente esta obra tan necesaria y significativa. Si es así, que lo digan y ya no haremos más elucubraciones y guardaremos máximo respeto ante la preparación de un tan desgraciado entierro.

En la meva opinió, penso que s'haurien de prendre mesures per a que les persones que viuen a la residència puguin gaudir d'aquesta ja que és la seva llar. A més a més, haurien de poder viure els anys que els quedin en pau i tranquil·litat i no amb por i angustia. També penso que si hi hagués algún familiar d'algun polític amb prestigi, ja haurien pensat en una millora de l'edifici i com a conseqüència una millora per les persones que hi viuen.

Tengo una tía que vive en la residencia y espero que se busque una solución digna para que estas personas mayores puedan vivir tranquilas y sin grandes cambios el resto de sus días.

A les institucions, a l'ajuntament, s'hauria de cercar una solució per a reformar aquesta residència quan sigui possible per així poder ajudar a les persones majors que hi viuen a viure sense canvis i amb la tranquil.litat que necessiten i es mereixen.

"SUEÑAN LAS PULGAS EN COMPRARSE UN PERRO Y SUEÑAN LOS POBRES EN SALIR DE POBRES,...". Yo me sumo a todos los comentarios que se han hecho hasta ahora, buenos en forma y en contenido y pienso que ojalá pudieran difundirse a través de otros medios de comunicación y que pudieran llegar a muchas personas. Les aseguro que nunca había deseado ser rico, pero ante esta realidad, (no importa ir al tercer mundo para ver pobreza), sueño en que la diosa fortuna me visite con su suerte y ponerme inmediatamente a solucionar el tema. Sé que sólo es un sueño pero me ayuda a mantener la esperanza y a no "cabrearme" demasiado y hacérselo pagar al menos culpable.