LluísCuando he leído que hablar dos idiomas perjudica a uno de ellos, he dejado de leer....
Rossaquets professors vos molesten perque no adoctrinen la vostra ideologia. Per això odiau l'educació, la sanitat i la justícia.
Esos profesores no enseñan, adoctrinan que no se olvide.
ca de bouRepetint una mentida compulsivament no faràs que sigui vera. Sa Real Academia Española no ha reconegut mai cap "idioma mallorquín". Sa primera vegada que es diccionari acadèmic va definir lingüísticament es català, es mallorquí i es valencià fou l'any 1884, i ses definiciones foren aquestes: mallorquín m. Dialecto que se habla en las islas Baleares, una de las variedades del catalán. valenciano m. Dialecto de los valencianos, una de las variedades del catalán. catalán m. Lenguaje hablado en Cataluña, del cual son variedades el valenciano y el de las islas Baleares. Ha passat un segle i mig i ses definicions vigents són pràcticament idèntiques. Tanmateix, no esper que ets espanyolistes d'aquest fòrum accepteu sa Real Academia Española com a autoritat acadèmica. De bon començament l'anomenàveu sovint pensant que la podríeu manipular a conveniència… fins que va arribar qualcú 🤣 que va destapar sa magarrufa i darrerament ja no no en voleu sebre res, simplement perque vos lleva sa raó i vos deixa en evidència.
juN rodSi escric en castella es perque tothom me pugui entendre peque si ho vaig en mallorqui domes uns quant entendran lo que vull dir. Capichi?.
VIVA VOX
voxeroi a quin pais et penses que es parla el català, Polònia?
La foto les define. Se comportan como adoctrinadores y manipuladores políticos de la educacion, que ven peligrar su negocio y temen la competencia de nuevos profesores mejores que ellos. Además, mienten haciéndose los martires perseguidos, cuando lo único que queremos los ciudadanos de Baleares, y para ello hemos votado, es que -junto al catalán- el español TAMBIÉN sea lengua vehicular en la enseñanza, de forma que parte de la carga lectiva sea en una lengua y otra parte lo sea en la otra.
GUUGLEEs procés independentista de Catalunya no té cap relació amb s'ús de sa llengua catalana a ses Illes Balears, llevat que qualcú ho vulgui relacionar per interés polític. Es mallorquins de fa deu anys continuam essent mallorquins avui i mantenim sa llengua. Ès impossible afavorir s'ús des mallorquí sense revertir sa castellanització que el prejudica. I com que sa castellanitzaciò l'ha imposada s'Estat, ara li toca revertir-la. Ets esforços fets durant sa democràcia per revertir sa castellanització franquista han estat molt magres i no poden compensar s'inèrcia des procés de castellanització. S'escola en català no pot compensar sa presència de mils de castellanoparlants monolingües —que continuaran monolingües perque s'Estat no els empeny a esser bilingües—, ni sa presència d'una trentena de canals de televisió en castellà, ni d'una immensa majoria de ràdios en castellà, ni sa premsa en castellà, ni es cine en castellà, ni ses noves tecnologies en castellà... Tot amb anuència de s'Estat democràtic, que ha frenat sa castellanització franquista però no posa ses condicions que permetin revertir-la. No ès just demanar an es catalanoparlants un comportament de resistència activa a sa castellanització, perque ningú demana aquest comportament an es parlants de qualsevol altra llengua. Són es legisladors qui tenen sa responsabilitat de restablir ses condicions que durant segles han permès que sa llengua catalana funcionàs com qualsevol altra llengua, i d'actualitzar aquestes condicions d'acord amb ses societats d'avui (alfabetització general, medis de comunicació, noves tecnologies...). No obstant això, mentres s'Estat no actuï per revertir sa castellanització, restablint ses condicions normals de funcionament des català, sí que hem de menester sa presència de catalanoparlants activistes, que parlin sempre en mallorquí, menorquí o eivissenc i no girin sa llengua sense motiu. Hem de menester activistes que frenin s'inèrcia cap a sa castellanització i restablesquin s'inèrcia secular de parlar sempre sa llengua pròpia.
Tararí que te viSebre parlar diversos idiomes beneficia sa persona que els domina, però ès evident que sa castellanització aplicada per s'Estat a ses comunitats de llengua diferent —catalana, basca, gallega— ha perjudicat aquestes llengües fins a tal punt que, en democràcia, es propi Estat ha hagut de promoure lleis que en normalitzin s'ús. Sa castellanització franquista no cercava que es catalanoparlants dominassen una segona llengua, sinó sa substitució de sa pròpìa per sa castellana. Ho entens ara o has deixat de lletgir?