user Lluís | Hace 6 meses

UsuarioA ses comunitats castellanoparlants també hi ha immigració diversa, però sa política lingüística de s'Estat reforçant sa llengua pròpia fa que tothom acabi dominant es castellà de bon grat o per la força. A ses comunitats catalanoparlants hem de seguir s'exemple de ses castellanoparlants i aplicar sa mateixa política de reforçar sa llengua pròpia, de manera que tothom l'acabi dominant de bon grat o per la força. Evidentment, es supremacisme castellà heretat des franquisme i aplicat a ses comunitats catalanoparlants s'ha de revertir i ha de quedar completament derogat.

user Lluís | Hace 6 meses

ca de bouAbans de sortir publicat es teu comentari ja l'havia respost preventivament! 🤣🤣🤣 No ès màgia: sa teva propaganda es previsible i tots n'estam vacunats.

user Usuario | Hace 6 meses

Adolfo RayoCreo que se equivoca mucho. Todos sabemos que existen miles de ciudadanos integrados en mallorca, que no hablan mallorquín (oficialmente catalán), por no saberlo, no saberlo bien o por no quererlo hablar, incluido en ello una gran parte de nacidos en mallorca, asi como que existen miles de ciudadanos integrados en mallorca que no quieren la enseñanza integramente en catalán de manera obligatoria, y quieren libertad lingüística. Lo que es un problema social es que en una comunidad bilingüe, una minoría intente imponer a la mayoría una determinada lengua y no se respete la libertad de los ciudadanos.

ca de bou ca de bou | Hace 6 meses

Muchas gracias a la mayoría de personas que mediante sus comentarios, puntuaciones y los resultados electorales del 28M, expresan su disconformidad con la vergonzante IMPOSICIÓN de una lengua, infame e infecta según el padre Batllorí, que no es la propia y autóctona de estas islas, que impide la obtención de puestos de trabajo y que sirve para que unos pocos renegados, adoctrinados, catalanistas, chiringuitos, etc. vivan de las subvenciones que salen de nuestros impuestos. Es de lamentar que las repercusiones de estos comentarios ha motivado ceses o dimisiones por no haberse cumplido los objetivos que persiguen ciertos grupos. Las personas afectadas reciban mi apoyo moral y mi consideración. Basta de catalanizar las islas con solo un 13% de catalanoparlantes. No “XERRAM” catalán. No somos catalanes y no queremos ser anexionados a unos inexistentes países, ni que nos tengan en cuenta para dar más importancia a sus estadísticas de importancia en Europa. VIVA LAS BALEARES, SU HISTORIA, SUS COSTUMBRES Y LOS QUE DEFENDEMOS SUS "LLENGOS".

Adolfo Rayo Adolfo Rayo | Hace 6 meses

Todo este tipo de discusiones lingüísticas, que si mallorquín, que si catalán, que si español, etc, etc, etc, son solamente una proyección, una cortina de humo, del problema del que emanan: que la mitad de la población de la isla no admite que la otra mitad llegada de la península no se haya integrado y que esta mitad no se quiera integrar. Aquí el meollo de la cuestión no es un problema linguistico, es un problema SOCIAL de choque de culturas que mientras no se resuelva, en un sentido u otro, seguirá provocando tensiones políticas.

user Lluís | Hace 6 meses

Sa llengua pròpia de ses Illes Balears rep acadèmicament sa denominació de llengua catalana, amb reconeixement internacional. Així ho recull s'Estatut d'Autonomia, però també sa Real Academia Española o s'Enciclopedia Britànica. Respecte de sa Real Academia Española, es diccionari ha definit es mallorquí com un "dialecte" o "varietat" de sa llengua catalana des de l'any 1884. Repassem per enèsima vegada com ha evolucionat sa definició. Sa primera vegada que es diccionari introdueix es terme "mallorquín" ès a s'edició de l'any 1817, però només com a gentilici: "El natural de Mallorca ó lo perteneciente á está isla. Majoricensis." A s'edició de l'any 1884, aquesta definició canvia i se n'afegeix sa referida a sa llengua: "Natural de Mallorca. Ú. t. c. s. Perteneciente á esta isla." "Dialecto que se habla en las islas Baleares, una de las variedades del catalán." A s'edició del 1925, sa definició sobre sa llengua se modifica mínimament: "Dialecto que se habla en las Islas Baleares, y es una de las variedades del catalán." Continua sense cap modificació fins l'any 1982, que canvia "Islas Baleares" per "Mallorca": "Variedad de la lengua catalana, que se habla en la isla de Mallorca." L'any 2001 hi lleven sa coma: "Variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca." Avui, a s'edició digital des diccionari, hi ha aquesta definició: "Variedad del catalán que se habla en Mallorca." Conclusió: sa Real Academia Española sempre ha definit es mallorquí com un "dialecte" o "varietat" de sa llengua catalana. No l'ha definit mai com una llengua diferent des català. Ho pot comprovar tothom anant a "Mapa de diccionarios", pitjant damunt "consulta en línea" i cercant "mallorquín". Hi trobareu totes ses definicions que he copiat i aferrat aquí. Es nacionalistes espanyols continuen amollant ses mateixes mentides de fa quaranta anys per pura caparrudesa i per mor d'una catalanofòbia (mallorquinofòbia) insuperable i crònica. Vegem ara sa definició de sa llengua catalana a s'Encyclopedia Britannica: Catalan language, Romance language spoken in eastern and northeastern Spain—chiefly in Catalonia and Valencia—and in the Balearic Islands. It is also spoken in the Roussillon region of France, in Andorra (where it is the official language), and in the city of Alghero, Sardinia, Italy. Catalan is spoken by some 9,000,000 people in Spain and some 125,000 in France, as well as by some 30,000 in Andorra and some 40,000 in Alghero. Traducció: Llengua catalana, llengua romànica parlada a l'est i nord-est d'Espanya —principalment a Catalunya i València— i a les Illes Balears. També es parla a la regió del Rosselló de França, a Andorra (on és la llengua oficial) i a la ciutat de l'Alguer, Sardenya, Itàlia. El català és parlat per unes 9.000.000 de persones a Espanya i unes 125.000 a França, així com per unes 30.000 a Andorra i unes 40.000 a l'Alguer. Es nacionalistes espanyols haurien de dedicar esforços a altres batalletes, perque aquesta fa estona que la perderen.

user Anonim | Hace 6 meses

Alfa 7En Baleares hay dos oficiales aunque no te guste. Pero se puede cambiar, ganado las elecciones con una mayoría que te permita cambiar el estatut. Vamos algo que es imposible. Es un putada ser fascista y tener que tragar lo mas grande. Tal vez en otra vida

Claudio Ranieri Claudio Ranieri | Hace 6 meses

AngelcaídoPara usted el mallorquín, el ibicenco y el menorquín son el mismo idioma? Conteste porfavor. O no quiere quedar en ridículo

Claudio Ranieri Claudio Ranieri | Hace 6 meses

Alfa 7Lea la Constitución y el estatuto de autonomía antes de volver a hacer el ridículo.

ca de bou ca de bou | Hace 6 meses

ArreletaA ca nostra se xerra se nostra llengo, mai català.