user Angelcaído | Hace más de 7 años

Estimado Pepillo Miguelillo: Le recuerdo una vez mas( y van dos) que el Pdre Batllori estuvo en Montesión en el periodo de tiempo que abarca 1940-1947... Es obvio que carece de la madurez que se supone que debería tener a esta edad tan avanzada... Si así fuese le pido disculpas y le recomiendo que mejor cuide de tus nietos por el Parque de Sa Faixina...pues ellos sin duda son la Esperanza de una España Mejor y alejada de la que parece representar.. Usted tiene una cultura muy alejada del Espíritu Jesuítico...Por tanto o fue un mal alumno o miente....Menos lobos Caperucita

user En Tomeu de Son Espárech | Hace más de 7 años

Sa lley de normalisació llingüística es s'instrument que té es catalanisme per ejecutá es genocidi llingüístich de sa llengo baleá. Es procés está planificat à concienci, se tracta de creá una diglosia catalá-bleá coma passa previa à fé desaparexe sa nostra llengo. Colsevol llingüista sap que cuand se crea una diglosia promoguda pes podê polítich, com ês es cas de s'introducció des catalá à Ses Baleás en perjudici de sa nostra llengo, domés ês custió de temps que sa comunidad à sa que se ley practica es genocidi llingüístich dexi de transmetre sa seua llengo originari à ses siguents generacions.

user En Tomeu de Son Espárech | Hace más de 7 años

Sa conquista de Ses Baleás la vá fé sa corona d'Aragó, concretament En Jaume I d'Aragó as 1229. Sa primera referenci documentada de colque autó que xerra de catalá ês sa d'En Jofre de Foxa à sa seua obra 'Regles de Trobá' que se creu qu'está escrita entre 1293 y 1295. Hem de tení en conte que des que varen vení amb en Jaume I, es qu'avuy en día podríem comsiderá catalans no eren ni molt menos majoría, com se pot comprová mirant es libre des repartiment, y lo més important, no heyá cap prova documental de que tenguessin concienci de que xerraven catalá. Ses referencis documentades que tenim de sa llengo son romans ò llemosí.

user En Tomeu de Son Espárech | Hace más de 7 años

Sa llengo de Ses Baleás no ês es catalá. Tota sa gran mentida catalanista l'heu montada demunt sa falsedad de que sa llengo que xerram à Ses Baleás la varen dú es crusats que varen vení amb En Jaume I. Si qu'es vera qu'aquestes gents xerraven llengos romániques, però no heyá cap prova documental que digui que aquestes gents xerrassen catalá. Lo que si qu'existex es una gramática de principi des sigle XIII, sa d'En Ramón Vidal, des Castell de Besalù, per devês Gerona, que diu que de ses variant llingüístiques de romans que xerraven aquelles gents, es llemosí ês sa de més prestigi y per axò à sa llengo ley doná es nom de llemosí y sa seua gramática ês de llemosí. De fet sa denominació de llemosí perdura fins à s'época d'En Aribau y d'En Rubió, axò ês fins à nês sigle XIX.

user Josep Miquel | Hace más de 7 años

En canvi si que el pobre esparech amb maionesa es considera algú per dir, sensa cap titulació académica i en contra de totes les universitats de tot el mon que aquí hem d'escriure la nostra llengua el català tal i com es parla, sencillament perque els analfabets funcionals puguin creure a aquests quatre aprenents de gonelletes que son diferentes. Au va ninet torna a escola que es veu que degueres fer molts de mesos de campana. Estava segur que preservaria l'escritura estandar del castellà, lo que deixa ben clar qui es i que preten

user Josep Miquel | Hace más de 7 años

Es trabucat resulta que malgrat haver cercat informació es evident qu ell no ha anat a Montision, jo si i li don aventatge 1000 a 1 si vol posar messions de la quantitat que vulgui, hi ho se senzillament perque mai hi ha hagut cap "Príncipe de Montesión", sino que el nom que rebía era el de "Principe del Colegio". Que trabucadet tens pitera per apostar?

user En Tomeu de Son Espárech | Hace más de 7 años

Josep Miquel, tornam à lo de sempre. Sa llengo baleá ha evolucionat directament desde es llatí. Es romans andalús está fitsat per s'ortografía castellana desde sa gramática d'En Nabrija de 1492. Y mira, que discutesquis que tota llengo tracta de adaptá es signo fonetich àn es signo llingüístich, já ês ridícul. Basta veure lo que passa an s'american y es british. Però no ês que sigui una cosa d'are, inclús à s'época de s'antigue Greci practicament cada ciutat estat tenía es seu alfabeto. Ses llengos evolucionen, y jò no som ningú per dí àn ets andalussos com han d'escriure. Però de totes maneres si colque día volguessen adaptá s'ortografía à sa seua fonética, no sería rês nou, de fet sa variant llingüística de s'español que xerren es sefardis té sa seua ortografía propia adaptada à sa seua fonética.

user Angelcaído | Hace más de 7 años

La incongruencia infantil de alguien que critica duramente a al Circulo Mallorquín ...Y al mismo tiempo presume de haber estudiado con los jesuitas. Olvidando por el camino que los antiguos alumnos han sido y son de forma muy importante los socios que mantienen el Circulo Mallorquín y también al Circulo Balear y en eso incluyo alguno de los llamados "Príncipe de Montesión" En fin lo acostumbrado en este señor pura demagogia.

user charly | Hace más de 7 años

Soy castellano parlante y me llama la atención que el popular Josep Mquel escriba catalán o mallorquín y cuando quiere marcarse un farol,escribe cosas como n.p.i..Como ..ño se explica esto?.,es catalán o que es eso?.

user Yo alucino | Hace más de 7 años

Habló de consenso educativo y solo consultó a los verdes, ahora habla de consenso lingüístico y solo habrá consultado a los de "la ceba". Vaya forma de escuchar al pueblo!