Cobra de la OCB ?

Joan Guasp voste es mallorquí no catalá i es así perque vares neixe i virus a Mallorca Aquí xerram no parlam.

Així es!

Sr Joan Guasp : su artículo destila un odio irracional a España y a sus instituciones. Apoyar a ese individuo que amenaza,insulta,injuria y enaltece el terrorismo, es vergonzoso para usted. Dice mucho de su calaña: catalanista, separatista y secesionista.Comparar a ese individuo con Voltaire es un insulto a la inteligencia.Deduzco que no ha leido nunca a ese gran escritor. Amparar toda clase de desmanes en la libertad de expresion es un acto antidemocrático. Usted no es un demócrata de verdad, si lo fuera, acataría las leyes y las normas que nos hemos dado. De hecho,dudo que sea escritor; jamás habia oido hablar de usted.Aprovecha este articulito para hacerse propaganda. Es usted patético.

Avui dia encara perduren les combats de picat (o glossat) per molts llocs de Mallorca (i altres varietats arreu de TOT el món). Si anéssim enrrera en el temps, la majoria de glossadors haurien acabat a la presó o directament executats (segons les lleis d'aquell temps). Actualment només hi ha un país europeu que empresona aquests nous glossadors (perquè al cap i a la fi rapejar és el nou glossar): ESPANYA, i ja ha estat advertida en nombroses ocasions per la justícia europea, que sempre acaba donant la raó, però a Espanya hi ha una genètica de REPRESSIÓ. Un exemple: fa uns dies la justícia europea va condemnar Espanya a pagar 9000 € a dos joves que cremaren retrats de la família real i varen ser empressonats. Ho heu vist publicat enlloc?

Algunos desconocen lo que es un DELITO DE VIOLENCIA que incluye al MISMO NIVEL lo que es la APOLOGIA de estos delitos....

MaseltofEste artículo es una opinión. Su comentario: ¡una verdad como un templo!

Falta gent que digui les veritats obertament, anims Valtonyc, gràcies Joan Guasp

Sr.Guasp, vostè m'ha decebut. "El mal parlar és la més grossa tara que pot tenir un poble i mentre no’s redimeixi d’ella, no arribarà mai als nivells dels pobles grans”. Aplec del Bon Mot, Tàrrega 2 març 1913. La Lliga del Bon Mot (1908-1963) coneguda pels flastomadors com la “La lliga del bon rot” va ser una entitat fundada a Barcelona per combatre les flastomies i les paraules grolleres. La va fundar el capellà i escriptor Ricard Aragó i Turón (Santa Coloma de Farners,1883 - Barcelona,1963), conegut amb el malnom d’ Ivon l’Escop, El poeta Joan Maragall, li donà suport amb entusiasme i va escriure una circular adreçada a les entitats catalanes. “se constitueix la “Lliga del Bon Mot” que, com tota institució social viva, naix d’un sentiment general i imperiós. En aquest cas, el sentiment es la vergonya: ja veièu que de més imperiós, no pot haver-n’hi. Ja fa temps que tot bon català s’ha d’avergonyir d’esser-ho no més per una cosa: perque la seva llengua sembla l’hostal de la mala paraula; sembla feta expressa per dir baixeses, i la seva força expressiva es manifesta principalment pel renec i la torpesa. En cap altra llengua el renec es tan renec com en la nostra, i per aquesta excel-lencia se fa rotllo entre ses germanes. Veyèu si us convé una gloria d’aquesta mena”. Les flastomies i el malparlar en general eren manifestacions que resultaven especialment grolleres per a la gent de casa bona . La Lliga del Bon Mot, va ser recolzada per bisbes, intel•lectuals i autoritats civils i va tenir oficines i direcció general a Barcelona, un doble Comitè Central de senyores i cavallers i un cos de delegats residents en les principals poblacions. Feien campanyes pels pobles i ciutats, amb aplecs on sovint reunien milers de persones, editaven cartells, fulls volants, postals i calendaris. Feien propaganda a diaris, oferien premis, entregaven diplomes honorífics, organitzaven conferències a les escoles, patronats, fabriques i ateneus, actes culturals, religiosos i patriòtics, es mantenia gràcies a donatius de particulars, llegats i quotes de socis protectors."

Sr Guasp, vostè segur que podría explicar perquè la catalanitat den Valtonic no le va demostrar cantant en català, fis allà on jo se, totes les cançons, al manco totes les que conec, son en castellà. Molta gent es demana si aprofitar el rebuf dels politics catalans exiliats a Bèlgica justifica el reconeixement de un artista que composa i canta en castellà com a exemple de la educació rebuda en els centres de arrel mallorquina. Molta salut i que tengui un bon día.