A @F.Xavier: és mentida això que dius. No hi va haver tal violació. Llegiu les actes dels judicis! I no oblideu llegir el que va condemnar a la curandera per enverinament. Aviat sortirà tot i riurem fort! Bé, n'hi haurà que no podran passejar per Manacor. Això s'anima!

... incluso con la ley del Talión, ojo por ojo, la condena a muerte por un robo y violación es una abuso, pues no hay crimen de sangre... eran otros tiempos

ya famoso procedimiento contra el reincidente Roca, hay un documento revelador que determina que once meses antes del crimen des Caparó, y junto a otro ladrón de tres al cuarto, robó y violó en Petra a Pedrona Ramis, por lo que en el momento de la violación se encontraba en lo que hoy conocemos como libertad bajo fianza. En aquella ocasión Jordi consiguió escapar, huir del pueblo y esconderse durante dos meses; tras los cuales se entrega consciente de que su familia puede pagarle un buen abogado. Eso y el supuesto pago de sus parientes a la agraviada, evitó una primera condena a muerte. Se va fer de 1851.

A los escritores y a las jovencitas, siempre les han gustado más los malotes que los chcos buenos.

Sempre vaig sentir dir que abans d'ajusticiar a en Jordi Roca li varen deixar dir les darreres paraules i que aquest va dir que si la primera vegada que va robar una taronja la seva mare l'hagués fet blau, ara no hauria arribat a fer tal crim... Sempre em va semblar una manca de responsabilitat, doncs acusava a la seva mare del que ell va fer.

Endavant, Balutxo!!

Si alguien está más interesado en el tema, en el libro Noticias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo XIX de J. Llabres Bernal y J.Pou Muntaner , podrá encontrar información más extensa. Un Historiador

Crec que al segle XXI no ha d'haver cap problema en donar llum a casos opacs de la passada història més propera i estic segura que tant en d'Efak en el seu moment i ara en Mestre que és un bon investigador de la nostra història podem fer feina i a banda d'aquest cas sé cert que n'hi ha d'altres que s'haurien de fer públics sense embuts. Gràcies per aclarir aquest romanç tant nostrat.

Que bèstia que encara hi hagi gent que digui que se va fer justícia amb una pena de mort! No amaga que tornaria donar volta de garrot a Jordi Roca. Vergonya aliena!

De petita la vaig posar al tocadiscos mil vegades i mil vegades me vaig emocionar. De jove vaig saber que la cançó va patir la censura franquista. De gran he sabut que hi ha uns altres censors. Ben contenta que es posi llum damunt del fum. Avui he tornat escoltar la cançó i m'he tornat emocionar.