Relat d’espies

Josep M. LlauradóPalma02/07/25 4:00

Déu n’hi do quina jugada li ha fet el passat a la nova cap de l’MI6 (el Servei d’Intel·ligència britànic) Blaise Metreweli, la primera dona que dirigirà, a partir d’octubre, aquesta agència amb 116 anys d’història. Com els espies de cap a peus, i encara més ara com cap dels espies, té un currículum eixut: estudià antropologia a Cambridge, on guanyà la Women’s Boat Race de rem del 1997, ingressà als serveis secrets el 1999, als 22 anys ja rebé una distinció «per serveis a la política exterior» i després algunes condecoracions més, feu d’assessora econòmica (entre nosaltres: una tapadora) a Dubai, i ara dirigia la divisió de tecnologia i innovació de l’MI5 (ço és: s’ocupava de mantenir en secret la identitat dels espies britànics), amb el malnom de ‘Q’ (semblant a l’inventor d’artefactes perillosos que apareix a 22 dels 25 films de James Bond). El més revelador que se n’ha explicat és que no hi ha rastre d’ella a les xarxes socials.

Ara, arran del seu nomenament, s’ha divulgat des d’Alemanya que és la néta d’un conegut col·laborador que espià i matà per als nazis: Constantine Dobrowolski, un ucraïnès, dit ‘El Carnisser’, que desertà de l’Exèrcit Roig i esdevingué el principal informant dels nazis a la regió de Txerníhiv, a Ucraïna. Aquest peça que Blaise Metreweli no conegué mai (i dels actes del qual no en té cap culpa) tingué una vida infame: prometé venjar-se dels que havien mort la seva família després de la Revolució, es vantava d’haver participar en l’extermini de jueus i d’haver mort centenars de combatents de la resistència ucraïnesa i..., deixem-ho aquí tot i que la història continua perquè els soviètics posaren preu al seu cap i el titllaren de «pitjor enemic del poble ucraïnès».

I deixem-ho aquí també perquè la notícia real i posterior és que ha començat una competició per confirmar aquesta història entre historiadors anglesos, alemanys, georgians (la terra dels seus avantpassats, segons Metreweli) ucraïnesos i russos, aquests esperonats pel govern de Putin i la bicoca publicitària que suposaria demostrar que els britànics han dipositat la seva seguretat en la descendent d’un nazi. Quan es conegui qui té raó i què hi ha de cert en aquesta història, podrem acabar aquest article.