Girar la llengua

Damià Perelló FemeníaPalma 30/06/25 4:00

L’autoestima d’un poble és una cosa que es mesura en detalls que determinen el comportament de la seva gent i això es reflecteix en la llengua. Georgiana, una dona políglota, que s’ha fet famosa pels seus podcasts d’aprenentatge de l’anglès, comentava que cada vegada que parlava una llengua diferent el seu caràcter i concepte del món canviava. I és que una llengua no és només una manera de comunicar-se, sinó tot un bagatge cultural que transmet la identitat d’un poble.

Una de les característiques del comportament dels catalanoparlants ha estat la d’amagar la llengua davant dels castellanoparlants, com si fos de mala educació donar-los participació d’aquesta identitat que transmet la nostra llengua. El fet que just una persona o vàries del grup s’expressin en castellà, encara que coneguin perfectament el català, fa que tot el grup es transformi i se socialitzi en castellà, adoptant els valors culturals i referencials que són inherents en aquest idioma. Hi ha matrimonis que s’han conegut socialitzant en castellà, i mantenen aquesta llengua entre ells, encara que parlen en català amb els fills, família, amics o entorn laboral, però en la seva pròpia llengua no es reconeixen com a parella. Hi ha persones nouvingudes que es volen integrar i aprendre l’idioma, però el problema resideix en els autòctons que, per un absurd prejudici, no gosen a parlar-los en català per no ofendre’ls. També hi ha qui, de manera barroera, rebutja el català i exigeix el castellà «porque estamos en España» i això per a ells ja és una raó categòrica.

L’autoestima envers una llengua o identitat no és una cosa innocent. La suposada Espanya plural s’ha assentat sobre uns criteris que fan del castellà la norma de convergència que uneix la societat i converteix les altres llengües en exotismes territorials que la disgreguen; i la gent vol formar part de la norma i no de l’exotisme. Desgraciadament, el paper ho aguanta tot i les lleis que garanteixen i protegeixen la nostra llengua són paper banyat.

Campanyes com les que ha posat en marxa l’Obra Cultural Balear, per mantenir i compartir la llengua són tot un encert. La pregunta és: Per què no ho han fet el Govern de les Illes Balears o la resta d’institucions, de manera sostinguda, al llarg d’aquests anys d’autonomia.