Gentrificant Mallorca

El 80 % dels mallorquins, preocupats pel creixement demogràfic», és titular de portada d’aquest diari. Les 2/3 parts de la població consideren excessiu el nombre de turistes, afegeix. Tanmateix, quan els manifestants de dia 15 a Palma posen cara i ulls en aquest estat d’opinió, hi ha qui ens diu que no representen un sentiment verament popular. La primera premisa per curar-se d’una addicció és posar-se dret i dir davant l’assemblea: el meu nom és Mallorca i estic turistitizada.
En la mateixa enquesta, el 90 % dels mallorquins es mostren preocupats per la destrucció territorial. El 90 %. En la pàgina següent, en una notícia sense il·lació, un promotor declarava que les Balears necessiten 45.000 habitatges més en cinc anys. A tres estadants per habitatge són 135.000 habitants. I els cinc anys següents? I els altres cinc? En tot cas, l’enquesta també identificava que l’accés a l’habitatge preocupa a les 3/4 parts de la població. No és fàcil de conciliar. Absolutament impossible si no decreix el nombre de turistes i no se posen les polítiques d’habitatge al servei de satisfer la demanda local actual, a preus taxats. Ben al contrari, se segueix impulsant el turisme i totes les mesures que s’autojustifiquen en pro de l’habitatge social inclouen promocions de preu lliure i colonització de sòl rústic.
Mentre els subministres essencials i els serveis públics freguen el col·lapse, el desenvolupisme segueix atreient població. Tanmateix, amb dades rècord de turistes i d’afiliació a la Seguretat Social, amb dificultat de trobar mà d’obra en molts d’oficis, les 2/3 parts dels enquestats expressen inquietud pel treball, per mor de la precarietat i els salaris. N’hi ha que diuen que la solució ha de venir dels preus: com més car és tot, menys turistes. I menys població. Però els topalls classistes, a més d’antisocials, són perillosos i contraproduents. L’augment de preus congria un efecte gentrificador a nivell d’illa. El preu especulatiu de l’habitatge, el fa inassolible, pots haver de partir, o cerca-te la vida per les bardisses. Ingredients explosius.
Se’ns expulsa de ca nostra, a l’oest de l’Edem, no perquè estigui prohibit prendre el fruit de l’Arbre del Bé i el Mal, sinó perquè el seu preu és prohibitiu.