Hi ha persones que per si mateixes contradiuen la màxima licantròpica popularitzada per Hobbes. Gaspar Miquel Àngel Riera Ximenis, mai no serà un llop per a ningú. Nascut el 6 de juny de 1955, acaba d’arribar als 70 anys. Fill de Gaspar Riera, el pintor per excel·lència del camp mallorquí, el seu itinerari vital li venia predestinat. Amant actiu i polifacètic de les arts en general, les viu i gaudeix amb passió: música, literatura, cinema, pintura..., en són exemples. El seu aliment espiritual alterna amb un sibaritisme material pels àpats i els queviures; tot plegat construeix, en sentit literal, un gran home. Un homenot amb un gran cor, que traspua la mateixa il·lusió que exhibia a les fotografies de la seva infantesa. Definir-lo com un al·lot -molt- gran, malgrat el tòpic, seria més precís.
El segon i més habitual nom, Miquel Àngel, li posà el pare per honorar l'insigne Buonarroti. Riera, al llarg de la seva vida, ha estat distingit amb altres afectuosos apel·latius: Gel; «Gran Hermano» o MARX. Fill estimat, l’any del Centenari del pare, el 2022, ha servit per a difondre i assegurar la pervivència de la seva obra a la nostra terra; aquesta tasca, constant i encomanadissa, li ha valgut la concessió a títol pòstum per a son pare de la Medalla d’Honor i de Gratitud de l’illa de Mallorca. Amb un fons documental i artístic heretat prou important i que ha anat incrementant notablement, arribà a organitzar una donació setmanal de llibres a un banc de la plaça París, batiat com el dels «Llibres esporgats». La seva implicació política i social representa una militància radical de la qual no s’empegueeix ni se n’amaga. Lluitador pels Drets Humans, la Llengua catalana, la Igualtat, la Memòria..., tot plegat dibuixa una visió dels conflictes amarada pel diàleg. Veritable servidor social, el seu activisme es fa palès amb la pertinença a les juntes directives d’ARCA, Homes per la Igualtat Mallorca i Els Matins del Orgue. Hi hem d’afegir així mateix la presidència dels Amics del Ferrocarril, associació de la qual és president, per si fos poc.
Amic dels seus amics, no li conec massa enemics. De caràcter afable, és un conversador infatigable que sap gestionar els silencis i escoltar; però no passeu pena, si no voleu intervenir ell no acabarà la corda... I ja que la cullera del paràgraf no vessa mel, afegirem que és un pèl presumit, detall que no és sobrer. Home il·lustrat, contrasta amb Marcial, el protagonista d’una història ridícula on Luís Landero dibuixa magistralment un «todólogo». Mai no deixa d’impressionar-me l’abast i amplitud dels seus coneixements, especialment quan parla de literatura, música o cinema. El seu vistiplau a l'hora d'elegir la sintonia del programa Paraules de Blau, a Ona Mediterrània, fou per a mi ben necessari. Jacques Loussier Trio adapta magistralment la Gnossienne núm. 1, d’Erik Satie.
Hi ha molt més per dir, però tampoc no es tracta d’embafar. Acabaré fent referència a una de les nostres curolles comunes i que representa un vertader repte a l’hora de fer recomanacions: les sèries televisives. Amb debilitat per les temàtiques negres o policials, coincidim que les britàniques són les millors, mentre que pel que fa a les organitzacions criminals, les procedents dels EUA se'n duen la palma. En proposarem tres de cada: d’una banda, Line of Duty, The Fall i el Departament Q; de l'altra, Els Soprano, Boarwalk Empire i The Offer. Per si fos poc, completarem la llista amb Borgen, Mad Men i The Wire.
Molts d’anys i bons, Miquel Àngel!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.