Aborronats pel procés immigratori, un allau incontrolable de gent –producte subseqüent del desenvolupament turístic desbocat– ens demanam: Quines són les senyes d’identitat dels mallorquins d’ara mateix? Francesc Candel, autor de Els altres catalans (1964), hagués fet aquest mes cent anys. Xavier Antich recorda la frase de Paco Candel: «La catalanitat no és una qüestió de naixement, sinó de voluntat». La podem fer nostra? No sé molt bé que vol dir ‘tenir la voluntad de ser mallorquí’. Vivim en uns territoris on la diversitat poblacional, una realitat incostestable, convendria que fos un projecte comú, ja que quan Candel parlava dels ‘altres catalans’ no es referia només a una realitat demogràfica, sinó a un fracàs ètic i polític i, alhora, assenyalava un horitzó: «Només serem un país si la diversitat de la seva gent és part essencial del seu relat fundacional». Podem fer nostres aquestes reflexions per Mallorca? Quin és el relat del mallorquinisme obert, inclusiu? Com s’ha d’abandonar el relat pessimista del país en que ens convertit? Hi hem d’introduir, diuen, la ‘voluntat del país que volem ser’. Tampoc sé molt bé com. Amb la llengua catalana per estendard? Ens diuen que la llengua ha de ser avui «un espai de trobada i no d’exclusió». Com es menja la frase anterior? L’essència preexistent que marcava el mallorquinisme abans, on la llengua era un pilar fonamental, hauria hagut de donar lloc a un projecte col·lectiu d’una idea de mallorquinitat viva, a la qual s’hi haurien d’afegir els ‘nous mallorquins’ qui avui, per ventura, no saben que pertanyen a un projecte que els és desconegut. Quina paradoxa!
L’amic Max Cahner proposà a Candel com a títol Nosaltres, els immigrants, però ell va defensar que s’havia de dir Els altres catalans, en clau de realitat social, de classe i nacional, per mantenir viva la idea de Catalunya com un sol poble. Passa talment a Mallorca? Amb el creixement demogràfic que ha hagut de rebre, sense la potència integradora de Catalunya? Els immigrants són majoria a alguns territoris de Balears i això col·loca el mallorquinisme baix una pressió intensa, generant desànim en els mallorquins que senten encara que el fet de ser mallorquí és sentir la llengua i el país, amb la seva cultura i història, com realitats indissociables. Realitats que han romput els qui anomenam nouvinguts, que són portadors d’unes altres realitats que en nom del multiculturalisme diuen que hem de respectar, encara que aquest respecte entranyi la desaparició progressiva i total de la mallorquinitat històrica. Vet aquí el plantejament de la problemàtica que Candel va saber exposar i de la que ara ens sentim orfes, orfes d’una realitat integrativa suficient i que substituïm amb el plany de ‘està fet de noltros’.
Després de despullar la mallorquinitat de components ètnics i traspassar-la als components de treball i residència, com ja feu Jordi Pujol, qui recordava que el problema central de Catalunya no era ni la llengua, ni l’economia, ni la política, deia ell: «El nostre problema central és la immigració i per tant la integració». La realitat és tan abassegadora que començam a sentir-nos estranys dins ca nostra. No es redueix a un wishful thinking allò de que és mallorquí qui ho vol ser? Perquè qui ho vol ser de tots aquests ‘altres mallorquins’ i que vol ser? No se sap molt bé. Sense el desig de parlar català de Mallorca, vist per molts d’immigrants com un obstacle, una dificultat més a la seva integració, en espanyol, dins la realitat multicultural, encimentada amb la lingua franca internacional, l’anglès, i comptant amb la col·laboració dels espanyolistes irredents desfressats de bilingüistes. Com diu Damià Pons: «La inèrcia, que és favorable a la llengua castellana, i la incidència del supremacisme lingüístic que practica l’Estat, facilitaran o acceleraran que es compleixi l’objectiu de sempre del nacionalisme espanyol: la substitució lingüística».
Ho tenim cru. Entre el detectar correctament el què es la voluntat de ser mallorquí avui i el maneig per provocar la desaparició de les petjades resistents del mallorquinisme històric, la llengua principalment, per part dels assimilacionistes de Vox i companyia, llegiu el PP, ja me diran vostès... Que pensin en tot això els qui en saben i també els nostres polítics. De cada pic estam més impossibilitats per prendre les mides del que cal per ser mallorquí l’any 2025. A part d’estar empadronat.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
MoixetaSa traveta contra sa mallorquinitat ve de sa castellanització imposada per s'Estat, que t'ha aforasterat de manera explícita i evident. Naturalment que es mallorquins no som es problema sinó al contrari: hem estat ses víctimes de sa castellanització forçada i en cap cas demanada, que mos ha obligat a abandonar sa llengua pròpia fora des redol estrictament familiar, sense oposició possible ni alternativa viable. Per molt que ho vulguis negar, es nacionalisme espanyol ès supremacista (sense cometes) i cerca sa substitució lingüística (sense cometes) de sa llengua nostra per sa forastera que s'Estat t'ha fet assimilar fins a tal punt que la reivindiques com a pròpia, refuant sa des teus antecessors. Perque ells —ton pare, ta mare, es padrins i es repadrins— segur que parlen o parlaven sa meva llengua i no sa teva. Ès innegable que sa substitució lingüística (sense cometes) ha triümfat en es teu cas, però som majoria es mallorquins que mantenim sa llengua que s'Estat —i es supremacisme castellà que el controla— voldria extirpar i tanmateix no claudicam.
ChemaS'articulista ho ha escrit bé: "a part". Consulta sa gramàtica, es diccionari normatiu o un diccionari de dubtes i ho comprovaràs.
A part d'estar empadronar...no. Apart sí.
Usted mismo se responde, escrutando el fracaso de la mallorquinidad. Menciona nueve veces Catalunya, la catalanidad, la lengua catalana. No faltan ni Pujol, ni la "llengua" ni los "nouvinguts" (que aquí, a diferencia de allá, son llengo y nouvenguts). La zancadilla a la mallorquinidad la ponen ustedes, los catalanistas, que quisieran imponer la lengua de otra región como seña de identidad de la nuestra (renunciando al mallorquín y el castellano, por supuesto). Buenos están para hablar de "supremacisme" y "substitució lingüística". Y les parece que el problema somos los mallorquines, que lejos de entusiasmarnos con el invento, andamos entre la indiferencia y la resiliencia frente a este atropello y la destrucción del sistema educativo que ha conllevado. Que la moreneta de Montserrat les conserve la vista.