Contra el pacte de la vergonya, mobilització social

El Partit Popular ha estat jugant durant dos anys a despistar i confondre a la ciutadania, dient unes coses sobre la contenció del turisme o la protecció de l’idioma propi, i fent unes altres ben diferents a l’hora de la veritat. Però fins aquí han arribat amb el ball, ara cauen les màscares i ja tothom sap que no estem davant un PP amable i dialogant, ni tan sols davant el PP de sempre, sinó davant un PP mentider i extremista, recolzat en la ultradreta. En una situació de debilitat, no han tingut la voluntat de tractar de moderar-se per arribar a enteniments amb el Partit Socialista, a l’estil alemany, ni han tingut la valentia de convocar eleccions anticipades. Al contrari, Prohens es deixa vèncer en tots els àmbits i, amb aquest pacte de la Vergonya, aboca a les Illes Balears a una pèrdua de qualitat democràtica sense precedents.

Un pacte a on els menors migrats, que arriben jugant-se la vida a la mar com hem vist recentment a El Hierro, ara patiran el risc de ser deportats com si a més de pobres fossin delinqüents. Un pacte a on el dret de les persones a parlar i ser entesos en la seva llengua quedarà anul·lat, trencant el consens històric al voltant de la defensa i l’impuls del català recollit en l’Estatut d’Autonomia, i instaurant la segregació a les aules. Un pacte a on el territori patirà un increment de la pressió immobiliària encara major que fins ara, amb un desenvolupisme sense fre que està duent al desastre a aquestes illes. Un pacte a on el col·lectiu de víctimes del franquisme es veurà novament arrossegat pel fang de l’oblit i la indiferència institucional. Aquesta involució democràtica s’ha de lluitar políticament a cada palm de terreny. L’atac al català ja està al tribunal constitucional gràcies a l’Obra Cultural Balear, i la derogació de la llei de memòria acabarà en el mateix lloc.

Fa dos anys que Podem Illes Balears li planta cara a aquesta ofensiva ultradretana amb humilitat però amb contundència, i a la vista està la sanya i la mala educació amb la qual la presidenta es dirigeix en cada sessió parlamentària a la nostra diputada Cristina Gómez. Perquè és l’única que li ha dit les coses tal com són, i la veritat, quan Prohens té una mitja d’una mentida cada deu minuts, fa mal i molesta. Ja és hora de deixar-se de mitges tintes, a aquest Govern depredador se li ha de fer, per part de tota l’esquerra, una oposició frontal, ideològica i sense ambigüitats.

Però no basta amb això, és imprescindible la mobilització social. Fins ara l’oposició ciutadana a les polítiques del Govern de Prohens ha estat ferotge, i és lògic que sigui així, ja que el gruix de la nostra societat es veu atacat per aquestes polítiques destructives del consens i dels drets de les persones. Hem vist mobilització entorn del drama de l’habitatge, de la saturació turística, de la derogació de la llei de memòria o de l’ofensiva contra el català a la sanitat pública. I això no aturarà, a la gent se la trobaran en el carrer, com ja li va passar al poc enyorat Bauzá. Aquesta creixent mobilització social és i serà cabdal per fer trontollar aquest Govern, reunint la societat contra la massificació turística, contra l’especulació amb l’habitatge, contra la destrucció del territori, contra l’assetjament als menors migrats i contra l’enèsima humiliació a les víctimes del franquisme.

Ara és moment de mantenir-se ferm, i d’explicar a tothom que hi ha altra opció, que hi ha esperança, que hi ha maneres d’acabar amb l’especulació dels lloguers sense destruir territori, que es pot davallar la pressió turística, que les persones immigrades venen a aportar i a millorar la nostra societat, com han fet sempre. I que els fatxes tornaran a passar vergonya de ser-ho.