Trenta monedes per un Pressupost

Antoni AlordaPalma09/06/25 4:00

S’anuncien pressupostos per a 2025. Faltava el preu lingüístic. No negociaven prioritats en la despesa o sobre la quantitat i qualitat dels serveis públics, sinó sobre franquisme, castellanització i desenvolupisme, una triada amb tradició al país. El calia emetre un missatge contra el català, contra l’oficialitat del català, contra la seva resiliència. El missatge era fins i tot més important que les mesures concretes. No sé què té aquesta terra nostra, que els seus governants trien posar-se rere un faristol amb l’eslogan «orgull de ser d’aquí», per anunciar mesures contra la llengua d’aquí.

Van reservant per al castellà els poderosos mecanismes de l’Estat-nació, de la nació com a població d’un territori, la llengua oficial entre ells, i aboquen la mallorquinitat, la d’una minoria catalanoparlant, cap a la pertinença identitària, la nació cultural, l’Heimat del romanticisme alemany. L’objectiu final és bo de veure. De fet, tot i que uns l’amaguen, d’altres en bravegen obertament. Diuen actuar per la llibertat i per la igualtat, nobles paraules, però no qüestionen cap dels deures de coneixement del castellà, n’estan encantats, totes les excepcions van contra el català. És una igualtat peculiar, asimètrica, com ho és la realitat política i sociolingüística que patim. Per atacar la catalanitat, fins i tot tornen a la trinxera cutre de la llengua balear, una llengua que defensen de manera virulenta, cínica, en castellà. Cap proposta en favor de «modalitats» del castellà, ni les de Mallorca ni les d’enlloc.

A la històrica manifestació de ‘Crida’, Bauzá degué pensar, com Cañellas respecte de la dels espais naturals, que no n’hi havia cap dels seus. S’errava. En tot cas, caigué estrepitosament. Segur que la mobilització fa vessa, passen moltes barrabassades sense resposta popular, però la societat mallorquina sempre ha sorprès amb una resposta contundent en defensa de l’escola i la identitat. L’èxit en les convocatòries de l’OCB o contra la massificació turística, n’hi ha una convodada per dissabte, són prou significatives.

De moment, Prohens riu satisfeta, troba que se n’ha sortit. Però, de què serveix guanyar el món (uns pressupostos, posem), si perdem l’ànima?