Joan Bauzà

Companyia i soledat són complementaris

Joan Bauzà08/06/25 4:00

Aportar companyia és la primera llei d’una comunitat. Qui pretengui fundar una relació amorosa no es pot oblidar que l’altre necessita la companyia del seu jo sencer. No és suficient aportar-hi sol objectes ni que siguin luxosos, ni és suficient sol aportar-hi temps, o sigui la voluntat de passar molta estona al seu costat. Ni tan sol és suficient aportar-hi els mateixos gusts i aficions que l’altre posseeix.
Pots, un dia, caure en la presumpció de pensar que tu no necessites l’estimat, però no caiguis mai en l’errada de pensar que el qui se sent estimat per tu no necessitarà, sencera i ferma, la teva persona. Si a una relació tu no hi aportes un jo consolidat, tu hi aportes la data de caducitat.

I aquí està la clau de la paradoxa de tota parella: així com no hi ha relació sense l’experiència fonda de companyia, no hi ha jo sense experiència fonda de soledat. Igual que el silenci no és contrari a la paraula, la soledat no és contrària a la companyia, sinó la seva millor aliada. La soledat, quan es volguda i limitada, quan no és ni imposada ni dilatada, no minva sinó acreix les personalitats. La continuïtat amorosa de dos individus convivents no sempre requereix temporades de distanciament d’un de l’altre, però sempre exigeix moments de soledat d’un i altre.