La grolleria en política

Se sol dir en castellà que la cabra siempre tira al monte. Es facin els esforços que es facin per tal de dissimular, al final la veritable realitat, el que és el fons d’una persona, surt sense problemes. És allò de que aunque la mona se vista de seda, mona se queda. Idò la cabra i la mona han sortit fa pocs dies arran d’una negligència imperdonable del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, assenyalant que la diputada Joana Maria Adrover havia exhalat una respiració que recordava a un «orgasme silenciós». La veritat és que la imaginació del senyor Galmés no deixa de ser prodigiosa; la seva mala fortuna és que aquest prodigi de la imaginació es va sentir perquè tenia el micro obert. No m’imagin el que deu dir aquest senyor i els seus palmeros quan no els sent ningú. El comentari és barroer, groller i ataca la dignitat de la diputada que estava parlant i de les dones que ja estam més que tipes d’aquest masclisme sobre nosaltres. Si enlloc de ser ella, una dona, hagués fet el mateix amb un mascle, no sé què hauria dit el senyor Galmés, però puc imaginar que no hagués estat tan poc afortunat ni tan maleducat.
Les disculpes que transmeté el polític es varen acceptar. Però el que és inacceptable és que un polític que està dirigint una institució en el més alt nivell s’expressi així, en un marc oficial, fent-se el graciós al costat d’un altre company cromanyó. Me deman, tampoc ho sé, què en pensaria el senyor Galmés o els que li riuen les gracietes si la persona a la què va dedicar aquest comentari fos la seva filla (ignoro si en té; jo sí en tinc i me molestaria igual que m’ha molestat en aquest cas amb la diputada). Voldria que un masclot li digués que el que ha fet sembla un orgasme?
Aquesta dreta nostra és ultramuntana. Vesteix roba pretesament moderada, però en el fons tiran al monte i monas se quedan. No poden eludir la seva cultura masclista, la prepotència front a les dones i, endemés, actuen conjuntament amb aquest altres prehomínids que són alguns representants de Vox, el soci natural del PP. El nostre poble no es mereix això, que sí –em diran–, és una simple anècdota que no va més enllà. Però té importància perquè denota una determinada forma de pensar i de transmetre valors. La grolleria, la manca de respecte, l’insult i la deshumanització són instruments molt estimats per aquestes dretes que ens governen. Tant de bo tinguin data de caducitat. Pel bé de les dones. Pel bé de tothom.