Dissabte passat a Santa Maria

TW
1

El Govern reprén negociacions per als pressupostos 2025. Ho fa cap cot davant la caixa de peatges ideològics de Vox. El primer filtre ha consistit en deixar a la cuneta la llei de memòria històrica. El franquisme sobreviu cinquanta anys, en un foc colgat, amb variades complicitats i desfresses.
Se’ns informa que falta concretar el peatge lingüístic. Els governs d’arreu del món, preocupats per la globalització, augmenten pressupostos en favor de la pròpia llengua; aquí, cerquen com perjudicar més eficaçment la del país. Un objectiu tan miserable seria incomprensible si no coneguéssim les dinàmiques i l’esperit colonials.
Cada dia ens sentim més externs a ca nostra. Els catalanoparlants vivim contínuament situacions incòmodes que ens instiguen a girar de llengua, en un procés de minorització social, d’arraconament. Idò no les basta, volen accelerar la castellanització. Per què tant d’autoodi?
En el II Congrés de la Llengua Catalana (ara que s’ha convocat el tercer, renovarem arguments), Taviani deia que la llengua és la manifestació més important i complexa d’entre les que caracteritzen la vida d’una comunitat humana. Resulta hipòcrita apel·lar a l’orgull d’illencs i, alhora, atacar-ne les senyes d’identitat. «Som es canterano», diu Prohens, mentre en buida els calaixos i el deixa corcar.
A la cosmopolita Madrid s’hi viu en castellà. Com a Sòria: funcionaris, botigues i cafès, plataformes televisives i el sursum corda. Se’ns diu: és que ells tenen un Estat. O és que els mallorquins som apàtrides? Devora Sòria hi ha les runes de Numància. Suportaren un setge ferotge i els espanyols els ho alaben. En canvi, la resistència numantina dels mallorquins que volem viure en mallorquí, les fa agrura. Perquè són molts els illencs, de tota ideologia, que estimen la llengua, oriünds que la mantenen i noves fornades que s’hi engresquen, de manera discreta potser, però sense que en faltin demostracions públiques, com la de dissabte a Santa Maria. En tot cas, aguantar, no basta. O vences als romans o has begut oli. Numància caigué i va ser arrassada. De la seva llengua, no en sabem gran cosa. Bé, n’hi ha que diuen que era el basc. E si non e vero...