Balears davant el col·lapse elèctric peninsular

Malgrat tenir una connexió amb la Península que aporta entre un 20 i un 25 % de l’electricitat que es consumeix a les illes (en el moment de la incidència, un 15 %), Balears no es va veure afectada pel tall elèctric. I això no va ser fruit de l’atzar. Teníem capacitat de generació pròpia suficient per cobrir la demanda. Quan l’enllaç amb la Península es va desconnectar, es va incrementar de forma immediata la generació elèctrica a les centrals de les illes:

El cicle combinat va passar de generar 279 MW a 382 MW en només cinc minuts.
Les turbines de gas van duplicar la seva producció, passant de 16 MW a 32 MW en el mateix interval. A les 14:20, la potència ja havia arribat als 97 MW, gràcies a l’activació de motors a Eivissa i a la redistribució de l’energia a través de l’enllaç amb Mallorca.

A Menorca, també es va reaccionar ràpidament, duplicant la potència generada per turbines de gas.
La fotovoltaica, per la seva banda, es va mantenir estable al voltant dels 200 MW.
Tot això va ser possible, cal remarcar-ho, perquè era un dia d’abril, amb una demanda moderada. Si aquesta mateixa situació s’hagués produït en ple juliol o agost, amb la punta de consum típica de l’estiu, el sistema balear hauria patit molt més per resistir. Tot i així, crec que és important posar de manifest la bona feina que es fa des de la xarxa de transport i la de distribució per que la màgia de l’electricitat arribi a les nostres llars, centres de treball i altres indrets. Aquesta màgia no és tal, però com no hem tingut una pedagogia energètica, creiem que és així i donam per fetes coses que són molt complexes d’aconseguir, com portar l’electricitat des d’una central com la de Son Reus o d’un parc fotovoltaic fins a casa per que la gelera estigui sempre freda.

Tornant a la pana, crec que més enllà d’esbrinar el que ha produït aquesta greu incidència, el més important, però, és no caure en lectures equivocades d’aquesta crisi. Haver resistit no vol dir que no necessitem més interconnexió amb la península o que no haguem d’apostar per les renovables i aparcar la transició energètica i seguir apostant pel gas. Ans al contrari. Una major capacitat d’intercanvi, més renovables i emmagatzematge ens fa més resilients davant situacions com aquesta i ens permet gestionar millor la transició energètica.

A pesar d’aquesta crisi les meves conclusions continuen sent les mateixes que abans:
Necessitam més interconnexió, perquè reforça la nostra estabilitat i ens ajuda a fer front a situacions extremes.

Necessitam més renovables, perquè ens fan menys dependents, redueixen les emissions i poden abaratir el cost de l’energia.

Necessitam més emmagatzematge energètic, perquè ens permet conservar l’energia generada amb renovables i fer-ne un ús intel·ligent quan cal.

Potser és un bon moment ara que tothom està interessat en l’energia per tenir un bon debat profund sobre aquesta qüestió i no quedar-se en la superfície. Però utilitzar aquesta incidència per qüestionar les renovables o l’enllaç elèctric amb la Península no només és erroni, sinó profundament irresponsable. No podem deixar que els discursos oportunistes i populistes enterboleixin una realitat clara: el futur energètic de Balears passa per ser més sostenibles, més interconnectats i més autosuficients.