Aprenguem del Barça

TW
4

Les tendes de venda de samarretes i simbologia del Barça obertes arreu del món, deixaran d’anomenar-se Barça Store per dir-se Barça Botiga. És una afirmació de coherència lingüística. Si el propi idioma ens forneix de les paraules que volem dir, no hi ha cap raó que ens indueixi a renunciar-hi. I no busquem empara en motius comercials. Podem creure i ben creure que amb la catalanització del nom no hi haurà una disminució de les vendes. Així de clar.

A tot estirar els catanyols del PSC o dels Comuns se sentiran incòmodes. I tants d’altres...! El cert és que Laporta i la seva directiva al complet acaben de posar en evidència l’entreguisme estupiditzant a la substitució lingüística i cultural de part de les institucions públiques que tenen l’obligació de preservar-ne l’ús, de la llengua, així com d’aquells col·lectius que fan d’aquests dos eixos, llengua i cultura, el seu motiu d’ésser. És evident que no em refereixo únicament a Catalunya, sinó a tota l’àrea lingüística catalana, també coneguda com Països Catalans, una denominació que provoca taquicàrdia de la grossa a la multitud de Caralsoles que darrerament han brostat amb més força que el blat de maig.

A Palma va tenir lloc la setmana passada una mostra nàutica, la Palma International Boat Show, amb el suport del Govern de la senyora Prohens. Doncs bé, per què no s’ha de dir Saló Nàutic Internacional de Palma...? Ben segur que a la vista del rètol en català no hi hauria ningú interessat a adquirir un veler que deixés de fer-ho i, endemés, aconseguiríem que els visitants entenguessin que no trepitgen el port de Liverpool, sinó que són a dues passes d’un barri mariner amb tanta d’història com és el Puig de Sant Pere.

A mitjan juny, Calvià acollirà el Mallorca Live Festival, una mostra de distints estils musicals, des del pop a la música urbana, amb la pretensió, sempre segons els organitzadors, de convertir l’illa en un destí cultural de primer ordre. Naturalment, que portin camí d’aconseguir-ho està per veure, de manera que, ara per ara, no podem fer altra cosa que expressar el major dels escepticismes. En qualsevol cas, si es digués Festival de Mallorca en Directe l’entendríem tots. És absurd l’ús de l’anglès en el retolat d’actes esportius i culturals, sobretot si disposen del suport institucional, atès que contribueixen a la marginació de la llengua del país. De l’espanyola, no.

La llengua espanyola o castellana sempre aconsegueix obrir-se camí. Si li posen la catifa roja...! En el Baluard s’ha iniciat el cicle Mallorca Live Nights, adreçat, en bona part, al públic resident. S’han programat diverses taules rodones amb agents culturals de renom, majoritàriament en castellà. Així i tot, s’ha reservat un espai per a homenatjar Josep Maria Llompart, la qual cosa és d’agrair. Per cert, Pilar Arnau promou caminades culturals pels carrers i places que s’estimava Llompart amb el títol genèric de Llompartejant per Palma.

Li suggereixo a la bona amiga que dediqui una de les jornades a donar a conèixer les rutes que Llompart mai no hauria fet. Per exemple, no s’aturaria a prendre cafè en un bar de la Plaça de la Porta del Camp on el cambrer fa saber a la clientela que la terrassa és únicament per a turistes. Llompart feia de la dignitat, rebel·lia. Però no deixem el fil de l’article. Mirem-nos en el Barça. Aprenguem del Barça. Tot un exemple de coherència.