Situació desesperada

Tothom pot imaginar proves i exemples d’aquesta crua realitat: Rússia esclafa el dret internacional envaint un país independent i reprimint mafiosament qualsevol dissidència interna, Israel continua el genocidi a Gaza, els països islàmics perseveren en la discriminació premedieval de les dones, i des dels Estats Units –nascuts sobre la creença que tots els homes tenen dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat– plou un «atac frontal contra els conceptes de multilateralisme, asil, justícia racial i de gènere, salut global i acció climàtica». Les violacions dels Drets Humans creixen a gairebé tot el planeta, mentre «els governs abandonen les generacions futures» i la Unió Europea fretura d’una «veu col·lectiva, robusta» per exigir-ne la defensa, manté l’informe.

I enmig d’aquest paisatge, resulta que Amnistia Internacional està preocupada per l’erosió de la llibertat de protesta... a Suïssa! L’informe recull que alguns cantons han restringit la llibertat de manifestació, a Zuric s’exigeix autorització per manifestar-se i les despeses policíaques es repercuteixen als organitzadors, i a Ginebra les queixes dels comerciants han limitat les protestes, sobretot en defensa dels palestins. «La llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica són els pilars d’una societat democràtica...», ha hagut de recordar Alexandra Karle, directora d’AI Suïssa, i no cal dir que si Suïssa vacil·la a l’hora de defensar els Drets Humans i sobretot la llibertat d’expressió això confirma que la situació és desesperada.

A veure com afrontam, amb aquest punt de partida, que «Noves i sinistres forces estan lliurant una caça de bruixes contra l’ideal dels Drets Humans Universals», com ha cridat Agnès Callamard. No hi ha dubte, la situació és desastrosa i cal que tothom hi doni un cop de mà (fins i tot els advocats cristians, que no piulen gaire sobre aquest tema).