«Mallorquins-mallorquins»

Avui un ja no guanya per sorpreses amb això del canvi demogràfic que vivim. Ara resulta que els mallorquins de tota la vida, que parlam català salat i som de la terra, per identificar-nos no n’hi ha prou en dir que som mallorquins, sinó que perquè no hi hagi dubtes s’ha de matisar que som «mallorquins-mallorquins».
Antigament, la gent tenia clar que era ser mallorquí, i en això hi oposava els que no ho eren, els forasters, que podien estar de pas per l’illa o residir-hi, fins que es naturalitzaven com a mallorquins. Amb el boom turístic aquest terme va mudar de significat per identificar l’allau migratori procedent de l’Espanya meridional que parlava castellà com a tret identitari. El terme foraster es va proletaritzar i assolí un to pejoratiu, mentre que els que tenien un cert nivell eren denominats, simplement, peninsulars. Després hi havia els estrangers, que eren els turistes, i la gent no es complicava més la vida.
Passaren els anys, i les segones i terceres generacions, ja natives de Mallorca, assumien o rebutjaren la cultura autòctona amb major o menor grau. La democràcia arrelà i el llenguatge políticament correcte va bandejar el terme foraster per parlar d’immigrants, nou vinguts, etc. Però, sobre tot, es va crear una nova societat més mestissa i global, on els procedents de l’exterior són la majoria i l’origen dels residents és cada cop més d’abast mundial.
I què és ser mallorquí en aquesta nova societat? Què en queda d’aquells mallorquins que a l’Edat Mitjana s’autoqualificaven com a catalans de Mallorca? Com ha transformat l’epanyolització castellana el sentit de ser mallorquí? Quina és la societat que s’ha imposat com a referent hegemònic d’integració? Les preguntes són moltes i totes elles tenen una mateixa resposta. O assumim l’estat crític del pacient, intervenint des de les institucions amb mesures reals i efectives, o això que durant vuit segles hem entès com a mallorquí desapareixerà. El problema no és patir una malaltia, el problema és no reconèixer-la, no prescriure el tractament correcte i no assumir la teràpia.
Des del respecte a totes les identitats d’origen que ens enriqueixen, volem ser mallorquins tots, no mallorquins-mallorquins en vies d’extinció.