«Mallorquins-mallorquins»
Avui un ja no guanya per sorpreses amb això del canvi demogràfic que vivim. Ara resulta que els mallorquins de tota la vida, que parlam català salat i som de la terra, per identificar-nos no n’hi ha prou en dir que som mallorquins, sinó que perquè no hi hagi dubtes s’ha de matisar que som «mallorquins-mallorquins».
Antigament, la gent tenia clar que era ser mallorquí, i en això hi oposava els que no ho eren, els forasters, que podien estar de pas per l’illa o residir-hi, fins que es naturalitzaven com a mallorquins. Amb el boom turístic aquest terme va mudar de significat per identificar l’allau migratori procedent de l’Espanya meridional que parlava castellà com a tret identitari. El terme foraster es va proletaritzar i assolí un to pejoratiu, mentre que els que tenien un cert nivell eren denominats, simplement, peninsulars. Després hi havia els estrangers, que eren els turistes, i la gent no es complicava més la vida.
Passaren els anys, i les segones i terceres generacions, ja natives de Mallorca, assumien o rebutjaren la cultura autòctona amb major o menor grau. La democràcia arrelà i el llenguatge políticament correcte va bandejar el terme foraster per parlar d’immigrants, nou vinguts, etc. Però, sobre tot, es va crear una nova societat més mestissa i global, on els procedents de l’exterior són la majoria i l’origen dels residents és cada cop més d’abast mundial.
I què és ser mallorquí en aquesta nova societat? Què en queda d’aquells mallorquins que a l’Edat Mitjana s’autoqualificaven com a catalans de Mallorca? Com ha transformat l’epanyolització castellana el sentit de ser mallorquí? Quina és la societat que s’ha imposat com a referent hegemònic d’integració? Les preguntes són moltes i totes elles tenen una mateixa resposta. O assumim l’estat crític del pacient, intervenint des de les institucions amb mesures reals i efectives, o això que durant vuit segles hem entès com a mallorquí desapareixerà. El problema no és patir una malaltia, el problema és no reconèixer-la, no prescriure el tractament correcte i no assumir la teràpia.
Des del respecte a totes les identitats d’origen que ens enriqueixen, volem ser mallorquins tots, no mallorquins-mallorquins en vies d’extinció.
También en Opinión
- Último día de la carnicería Bonaire que cierra tras 47 años de vida
- Roban la maleta de un pasajero del aeropuerto de Palma con todo su equipo médico para poder respirar
- Traslado forzoso a Manacor de la paciente más veterana de diálisis de Son Espases: «Me han roto el corazón»
- Muere un motorista de 59 años tras estrellarse contra un árbol en las Avenidas de Palma
- Inspección de Trabajo multa a Emaya con 7.500 euros por el acceso de una directiva a chats de USTE
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
MoixetaPerò tu tens gramàtica o traductor automàtic? Quina llengua aprenguerea a escola?
Un malorquí-malorquí xerra mallorquí, i no "català salat". Això des català, salat o dolç, és un invent de fa cent anys, quan es mallorquins-mallorquins ja teníem consciència i gramàtica. Ja no enganau ni ets al-lots a s'escola.
Al historiador Alvarez Junco le preguntaron qué opinaba del problema catalán, y contestó: “de aquí 3.000 años España no existirá. Cataluña tampoco…” Como dijo Ortega “el hombre no tiene naturaleza, lo que tiene es historia…”