Joan Bauzà

Poble que canta no mor

Joan BauzàPalma04/05/25 4:00

Residia aquells anys fora pàtria. Televisió Espanyola havia arribat a aquell país. Un dia, a l’horabaixa, em trobava jo sol a casa. Amb gran sorpresa vaig assistir a la retransmissió d’un concert que portava el títol ‘Balears es presenta’. Es presentava al Port Vell, baix la Seu. Orquestra, corals i solistes es conjuraren per emocionar-me de debò. I, al final, el llagrimer rebentà: començà l’orquestra, continuà el càntic, el públic de cop s’aixecà i envestí a cantar amb ganes. Sonava La Balanguera. Era dia festiu, era al Perú, era 1994.

Una setmana després enyorava La Balanguera. Vaig sol·licitar a un familiar meu que es procurés la gravació del concert i la m’enviàs més que de pressa. Les vegades que, a quilòmetres de distància de la roqueta, vaig repetir l’audició i vaig multiplicar el gaudi! Les illes imprimeixen caràcter, començant per les seves cançons tradicionals: Sor Tomasseta on sou, Sant Antoni para lloves, Tira-li cocetes, S’estrella de s’auba, Sa Ximbomba... Podria seguir.

Però, al meu entendre i voler, l’illa té tres cants que el poble no els pot oblidar: l’ancestral Sibil·la per gaudir-la en temps de Nadal; el Crec en un Déu musicat per Lluís Romeu per expressar, dempeus, la fe dels qui són creients cristians; La Balanguera musicada per Amadeu Vives per cantar-la amb energia manifestant la nostra identitat comunitària. No minvem el patrimoni, cantem. Poble que canta no mor.