Els nisprers comencen a mostrar el groc dels nispros madurs. Brosten fulles noves els arbres fruiters, i les vinyes, al mateix temps que els bocins de terra s’omplen d’herba alta, molta ravenissa groga. Hi haurà bona pastura per a les guardes d’ovelles tot i que ja no veig pastors com els d’abans que passaven la nit amb els seus animals. Els cereals ja espiguen, però els ha pegat ‘rovell’, sobretot a l’ordi, i també als alls. A Llorito han hagut d’avançar la Festa del Sequer quinze dies, l’any passat moltes de figues les hagueren de guardar dins la gelera per poder exposar-les quan era hora, una altra constatació del canvi climàtic, les floracions i les cuites venen abans. Ai! Abans!
Pel poble continua el roll constant de gent forana que ve a instal·lar-s’hi, omplint l’escola d’infants i el PAC de nous pacients, i això fa augmentar la necessitat d’aigua potable i d’altres demandes d’una població que va creixent acceleradament sense possibilitats d’una planificació prèvia, tot això agafa els poders locals desprevenguts. «Massa fan, trob». Diu un que és de la corda dels qui governen ara.
Al cafè, a la rotllana, surt la ració continua d’abans i abans i abans... És l’amo en Guillem de Son Bastei: «Abans sempre deixàvem obert. Vos prendran coses! Me deia sa gent i jo, saps que te vull dir? Amb això de deixar obert a ca nostra sempre hi he trobat més coses que ses que havia deixades...!» Una altra feta d’abans, ho conta n’Andreu Costavall: «Uns, de la vila, fa cinquanta anys, feien els servei a la Creu Roja de Montuïri, i se’n duien un accidentat dins l’ambulància i, amb la velocitat, pegaren a un altre cotxe i el conductor d’aquest es feu molt més mal que el qui duien.
Descarregaren el primer ferit, deixant-lo a la vorera de la carretera, i hi posaren el nou: ‘No vos mogueu molt!’ Encara li digueren mentre tornaven a partir, escapats, cap a la clínica. Això només podia passar abans». Això altre ho conta n’Arnau, diu que els bocs tenen mala fama, ben guanyada, de traïdors. Encara record el boc d’en Pep des Fraig que el trobà ajagut dins el llit. En aquest cas, el cunyat de n’Arnau de So na Cantora posà una guardeta de cabres, amb un boc; Diu n’Arnau: «Ja el tenien advertit: que anàs alerta amb so boc... i, efectivament, un dia que li donà s’esquena es boc el mufà i de la sempenta li va rompre tres costelles i n’hi consentí dues. I no se conformen amb una envestida, hi tornen.
Tanta sort que amb s’ajuda d’uns canastros el se llevà de damunt. I així i tot encara el mirava de coa d’ull». «Saps que te dic que un home quan fa seixanta-cinc anys no ha posar una guarda de cabres, i ha de vendre es motor de serrar, si no vol tenir un denou!» «I el tractor que ha de vendre!» Afegeix n’Andreu de can Llamp. «I no s’ha d’enfilar a podar o a collir! M’has sentit? Més de dos han tengut ferides i ossos romputs, cops que ja no clouen com quan un és jove! I així i tot no creuen, pensant que mai passarà res!» «Res m’has dit! Basta mirar-se el xirimandango que ja se panseix!»
Me’n torn cap al turó i en Toni de sa Bodegueta me dona unes bledes esplendoroses, amb un tronxo de dos pams. Decidesc fer ‘peixos de la terra’, tal com me’n va ensenyar mon pare: bullir els tronxos i després fregir-los, arrebossats amb una pasteta feta de farina i aigua, algú hi posava un ou a la mescla, si en tenien. Deliciosos!
Em ve al cap una de les poques poesies que em sé de cor, un tros de Cavallet de serp de Guillem d’Efak: «Tantes coses voldria, tantes coses vull, / els somnis que tenia han passat per ull. / De les papallones que he perseguit / sols tenc la polsina que em tenyeix els dits. / Cavallet de serp que tant t’he encalçat / sols remenes l’aire d’un món esbucat». Idò, ben cert, les coses de la memòria són males de dur en torn.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.