Hipèrboles

Joan GuaspPalma03/05/25 4:00

Literàriament o no, soc un gran afeccionat a les hipèrboles universals. Però no puc abusar d’elles perquè després tinc gasos i vents que he d’airejar tot sol. Les meves creacions teatrals solen ser d’allò més hiperbòliques, com es va cuidar de dir-me moltes vegades la meva estimada Rosa Victòria Gras, que ens va deixar fa només un mes. Estimada i admirada! Sense ella jo no hagués avançat gaire en el meu curt carreró de dramaturg. Però ella em va aplaudir hiperbòlicament fins a quedar-se sense veu ni dits. Passades unes quantes setmanes, ara ja ho puc dir amb lletres grosses i molta serenor: na Victòria va ser una Gran Dama del teatre català!

M’inspira a fer aquest article, d’amistat i de recordança, la mort sobtada del papa Francesc. Encara que ho faig amb un caire invertit. Què va fer el Papa de Roma per la cultura catalana, per la seva llibertat i per la seva independència, en comparació amb na Victòria? Res. Res de res. Només fa uns mesos, amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat en un petit retaule del Vaticà, Francesc preguntà al cardenal Omella, bisbe de Barcelona, si havia de fer la seva breu homilia en català o castellà. El bisbe va somriure, i l’espanyol-argentí Francisco, la va dir en... castellà. Un altre personatge de per allà baix, mort fa poc, Mario Vargas Llosa, premi Nobel de Literatura fins i tot, va viure tota la seva vida lluitant per la desaparició total de qualsevol rastre històric i humà de Catalunya i dels Països Catalans.

Però qui se n’ha endut la palma de tot plegat ha estat el Real Madrid de futbol, club de señorío i raigambre, que sempre ha volgut guanyar els duels contra el Barça a força d’atracaments i d’arbitrarietats. Això sí que són hipèrboles invertides d’enorme indignitat i repugnant covardia!
Ja he dit al principi que soc un gran afeccionat a les hipèrboles literàries d’abast local i internacional. Gràcies a Déu i afortunadament.