La mort del papa Francesc tanca una etapa que deixarà impacte en l’educació i ens ha de servir d’inspiració per al paper que les institucions educatives catòliques hem de tenir en la societat contemporània, amb una visió propera i compassiva.
Francesc va subratllar constantment que l’educació no és simplement una transmissió de coneixements, sinó un camí per formar persones íntegres, amb l’objectiu d’educar els joves en la fraternitat, per a aprendre a superar divisions i conflictes, promoure l’acceptació, la justícia i la pau. Aquesta manera de concebre la missió educativa es troba molt present en les escoles catòliques que cerquen oferir amb goig i entusiasme una proposta concreta a les famílies i alumnat inspirada en allò que constitueix la seva raó de ser, l’Evangeli.
El Papa ens convidà a dur a terme una «aliança educativa global», una crida a unir esforços entre famílies, professorat, alumnat i societat per tal de formar generacions capaços d’afrontar els grans desafiaments del nostre temps: la crisi climàtica, les desigualtats socials i la pau mundial. En aquest context, les escoles han d’esdevenir espais on es fomenti el diàleg, el respecte per tot tipus de diversitat i la recerca de la veritat.
A més, Francesc ens recordà la importància de posar els més vulnerables al centre de les nostres accions educatives i ens cridà a atendre aquells que sovint queden relegats, marginats o exclosos. Això implica un compromís ferm de les nostres escoles per garantir l’accés a una educació de qualitat per a tots, especialment aquells que es troben en situacions de necessitat. Per fer possible aquest compromís de fer realitat l’escola oberta a totes i tots, hem de liderar en l’àmbit de cada comunitat educativa la implicació de cada un dels seus sectors. La complicitat de l’Administració Educativa hi ha de ser sí o sí, per tal de garantir la dotació d’aquells recursos necessaris que ha d’acompanyar la labor dels centres sostinguts amb fons públics que formen part de les dues xarxes complementàries i que configuren el nostre sistema educatiu.
Cal destacar la seva preocupació per l’educació ecològica i per recuperar l’amor davant els canvis del món líquid que estam vivint. Ens animà a educar en un estil de vida basat en l’actitud de cura de la nostra casa comuna, que és la creació (Laudato si). També posà èmfasi en què en temps de la intel·ligència artificial no podem oblidar que per salvar allò humà fan falta poesia i amor, tal com queda reflectit en la seva darrera encíclica Dilexit nos.
En el dia a dia dels nostres centres, aquestes reflexions es converteixen en accions concretes. Ens esforçam a fer de la nostra escola un lloc on els alumnes no només aprenguin matemàtiques o història, sinó que també esdevenguin ciutadans amb esperit crític i amor pel proïsme. Les paraules i gestos de Francesc ens inspiren a no rendir-nos davant les dificultats i a creure que l’educació, en el seu sentit més ampli, pot transformar vides i societats.
Tenim una gran responsabilitat, però també un privilegi immens: acompanyar els infants i joves en el seu camí de creixement, oferint-los no només coneixements, sinó també l’esperança i la força per construir un món millor. Gràcies a la visió de Francesc, seguim treballant amb il·lusió per fer realitat aquest somni.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Molt bona sa teoria, però i la pràctica?? Si voleu seguir les passes del papa Francesc perquè no començau per no defensar fins i tot davant els tribunals que aquest govern sempre vos dona , el punt per antic alumne, això deixa fora tot l'alumnat vulnerable i que ve de fora i que tant defensava el papa Francesc. També podeu començar a posar les quotes que paguen les famílies com a voluntàries perquè això també tanca les portes a les famílies vulnerables que no poden pagar. També podeu renunciar a l'adscripció directe de la vostra xarxa d'escoletes 0-3, perquè això també tanca la porta a tot l'alumnat nouvingut. Crec fermament que el papa Francesc si ho valoràs se posaria segurament al costat de la xarxa pública i no el costat d'una xarxa que predica una cosa i fa s'altra.