Pere Sampol i la feina ben feta

Fa uns anys l’editorial Tres i Quatre em va proposar de fer un llibre d’articles i entrevistes sobre Mallorca. La idea de només recollir material ja publicat em semblava que feia curt i vaig pensar que reuniria quatre dirigents històrics del PSM –Mateu Morro, Damià Pons, Pere Sampol i Sebastià Serra– perquè parlassin entre ells. Varen ser set hores de conversa, en una caseta de foravila de Santa Maria, que es concretaren en una entrevista a cinc veus de setanta pàgines de llibre. Aviat vaig veure que, dels quatre històrics del nacionalisme, qui més tenia ganes de parlar –de passar comptes i deixar algunes coses clares, de corregir certes visions inexactes o injustes sobre el PSM o sobre el primer Pacte de Progrés– era en Pere Sampol, que va ser vicepresident i conseller de Comerç i Indústria d’aquell primer govern d’esquerres (parcialment sobiranista) de la història de les Balears. No diré que estàs agreujat, però Sampol, mort la setmana passada a setanta-tres anys, era un home tan honest que no podia donar passada a certes tergiversacions interessades i a certes crítiques malèvoles i infundades. És una cosa que sempre i tothom hauria de fer, sobretot els que formen part del bàndol dels que no tenen la paella pel mànec: donar la pròpia versió dels fets i desmuntar les mentides d’adversaris i enemics i posar en evidència els seus ridículs, contradiccions i maldats. A l’entrevista, amb aquella sequedat irònica tan seva, Sampol va recordar la mala vida que li donaren molts periodistes de l’òrbita del PSOE. També com els comerciants i industrials illencs estaven contentíssims amb la seva feina però, així i tot, li confessaven que no el votarien mai. En una fira a Madrid, un fabricant de sabates menorquí li va explicar que, gràcies a la seva tasca, no havia hagut de tancar la fàbrica, i li va amollar: «Estic tan content que a les pròximes eleccions crec que votaré... en blanc». En Sampol li va demanar: «Idò què he de fer perquè me votis a jo?». La resposta de l’industrial va ser: «Hombreeee, hombreeee»... És clar, Sampol representava les classes populars del país –el nacionalisme d’esquerres– i això l’industrial menorquí, classista i espanyolista, no podia suportar-ho, per molt que les polítiques de Sampol fossin millors i més beneficioses per a tothom que les de la dreta espanyolista. Aquell industrial menorquí mereixia acabar en la ruïna, mentre que Pere Sampol té reservat un lloc d’honor al panteó dels patriotes justos i valents d’aquesta terra.