Una afirmació de mocadorada

Pau Casals va ésser un virtuós del bombo i Manolo el de l’ídem, el que eixordava la graderia dels camps de futbol, feia que cada coparro de macetes sonés més fi que El cant dels ocells. Us puc dir infinitat de coses que desconeixeu. El calatraví Antoni Maura va educar la seva descendència, tots els Maura Gamazo que el succeïren, en l’amor encès a la llengua catalana. Què us sembla...? També cal dir que no va implantar la festa nacional del 12 d’Octubre, sinó la de l’11 de Setembre. L’entronització de l’anomenada Festa de la Hispanitat, en tot cas, s’ha d’atribuir al Capità Collons, aquell Miquel Badia que remenava les cireres d’Estat Català. En matemàtiques dos i dos fan quatre i és una veritat inamovible.

En història una mentida vola amunt, tant o més que una miloca. Joan March va fundar la UGT (hauria estat capaç!) i Felipe González la CEDA (també!). Continuem, continuem...! Sabeu qui va escriure la lletra de La Internacional...? Doncs us ho dic: el Pemán del Poema de la Bestia y el Ángel (un cant a l’epopeia feixista), aprofitant una partitura del mestre Tellería, l’autor del Cara al Sol. Massa sovint la història no és la narració d’allò que ha succeït, sinó d’allò que voldríem que hagués succeït. El franquisme no va ésser una dictadura nazi-feixista, sinó una democràcia orgànica, tan cert com que l’estat de les autonomies és un estat federal. D’acord...? Si vosaltres, benvinguts lectors, heu tingut la santa paciència de llegir fins aquí, coincidireu a afirmar que tot plegat suposa una pila de disbarats. I és cert, ho és.

Tanmateix, se’n poden dir de més grosses. Per exemple, la gatada d’Óscar Fidalgo, de l’equip del batlle Martínez, respecte a la no implicació del creuer Baleares en l’assassinat massiu de la desbandá, és de mocadorada. Vejam: «A lo largo de la huida por la costa, la población civil fue atacada por los cruceros Canarias, Baleares y Almirante Cervera con ayuda de la aviación italiana y alemana dejando tras de sí un reguero de víctimas mortales» publica el BOE del dia 7 de febrer proppassat. Doncs bé, tot i així, el senyor Fidalgo tira pel dret: «Ningún estudio afirma que el crucero Baleares disparara en la desbandá». Empra el to i l’argumentació de l’advocat i cavaller legionari, Guillermo Rocafort, el qual proclama en defensa del Baleares que «no hay una sola foto o imagen del Crucero Baleares bombardeando a la desbandá».

No cal dir que fent ús d’aquesta argumentació el batlle Darder no és mort, perquè no hi ha constància gràfica del moment en què un grup de miserables li disparaven. I dient Darder, fem referència al milenar llarg d’assassinats que es perpetraren a Mallorca. Sense fotografia no hi ha crims ni criminals. Però deixem que sigui el senyor Fidalgo qui desenvolupi aquesta teoria del disbarat, atès que ens ha demostrat que no té fre. Tot el que digui servirà d’excusa per a derogar la llei de memòria i el feixisme triomfant li ho agrairà. Amb arguments tan sòlids, la llei de memòria no té raó d’ésser.