Es va posar el nom de Francesc

I mai es va oblidar dels pobres, sempre els tingué en compte i els interpel·là

Sebastià TaltavullPalma22/04/25 4:00

Tot i l’estat delicat d’aquests mesos, la mort del papa Francesc ens ha agafat de forma sorprenent. No ho esperàvem. Ha estat el dilluns de Pasqua, quan conclòs el cicle de les celebracions de la Setmana Santa i festa de Pasqua, va ser ahir quan el Senyor el cridà definidament amb Ell, a viure per sempre amb la plenitud de l’amor que tant va predicar viure i fer viure. Un home enamorat profundament de Jesús, de l’Església i dels més pobres, en la diversitat amb què es donen dins la nostra societat. Amb aquesta atenció, sempre ha estat al costat dels qui pateixen la injustícia, la violència, l’exclusió social, fins i tot intervenint també aquests dies a favor de la pau en els llocs més conflictius i estant molt atent i preocupat pel moment delicat del nostre món.

El papa Francesc, des d’un primer moment, ens ha obert a l’alegria de l’Evangeli, s’ha comunicat amb tothom, sempre amb un tracte exquisit, delicat i proper. Amb aquesta proximitat, qualsevol persona s’ha trobat molt bé amb ell i s’ha valorat de manera extraordinària i familiar la seva capacitat d’acollida. A més de la paraula, sempre hi ha hagut el gest, el qual ha fet que creients i no creients, d’altres religions i confessions cristianes s’hi sentissin molt a gust al seu costat, el valoràssin i li fessin cas.

Amb aquesta paraula sàvia i senzilla, sempre ha tocat punts importants per a la vida cristiana i per al caminar de la societat, fins i tot fent que la diversitat trobés aquells punts de confluència que havien d’afavorir i fomentar el diàleg. Entre molts altres, hem de posar l’accent en la promoció de la comunió, participació i missió de tot el poble de Déu en la gestió de l’Església i en el seu servei d’obertura la societat. Tenia molt clar el bé que els cristians li podem fer. Tot, per ajudar-nos a un canvi de mentalitat que ens apropi a l’Evangeli i afavoresqui una Església senzilla i humil, en relació a ella i al món.

El papa Francesc, que diumenge migdia vam poder veure i escoltar amb veu feble la seva felicitació pasqual, ens beneïa amb les mans mig aixecades, com aquell primer vespre de la seva elecció. Era quan s’havia fet públic el nom de Francesc que, encara que sorprengués a molts, va ser el secret del seu pontificat. Fa dotze anys, després de ser elegit, un amic seu, el cardenal Humes, li havia dit: «No t’oblidis dels pobres!». Certament, hem de poder dir amb emoció, que no els ha oblidat, sinó que sempre els ha tingut en compte, ens ha interpel·lat i amb el seu exemple d’amor solidari ens ha ajudat a fer camí amb ells. Aquesta és una marca d’exigència per al present i d’esperança per al futur. Sempre ens va demanar que preguéssim per ell. Ara, amb dolor, però sobretot amb agraïment.