El teixit tremolós de l’Occident benestant

Quan Barack Obama va guanyar les eleccions nord-americanes del 2008 i es va convertir en el primer president negre de la història, un tsunami d’optimisme i esperança ‘progres’ varen recórrer Occident: tot canviaria cap a bé i el món seria un lloc més just i millor, després d’Obama... A la pràctica, el líder carismàtic que va arribar al poder prometent el canvi no va poder (no va voler) canviar gaire res. El mateix, però en negatiu, va passar amb Donald Trump quan va guanyar les seves primeres eleccions. El 2016 semblava que, amb Trump, tot es desfaria, que el món entraria en una espiral destructiva imparable, que s’infligirien (i ens autoinfligiríem) unes ferides que ja no es podrien curar... Tampoc no va ser així, però: el teixit que sostenia el món occidental va patir, va quedar ressentit, però no va desfer-se. Ara tot és diferent. Si bé des de fa dècades –com a mínim des del final de la Guerra Freda–, el teixit de valors, d’aliances, d’estabilitats, de consensos i d’interessos sobre el qual se sosté l’Occident benestant (Europa i EUA) s’ha mantingut més o menys sòlid i estable, ara tremola de dalt a baix. I, per mirar de contrapuntar-ho, ja no tenim (qui som els que no ho tenim?) ni l’autoritat moral ni el prestigi. En qüestió de pocs anys, el món s’ha reconfigurat d’una manera literalment brutal: les crisis econòmiques, la guerra d’extermini de Rússia contra Ucraïna i les barbaritats del govern de Netanyahu contra els palestins, l’aliança trumpista contra natura i d’efectes imprevisibles entre el ressentiment patriòtic de la classe treballadora ianqui amb el neoliberalisme globalista dels magnats de la tecnologia, l’auge de l’extrema dreta, l’augment general de la temperatura discursiva... S’ha vist ara amb certes reaccions als resultats electorals d’Alemanya: molts antifeixistes donaven per bona la idea que anam cap a un món que haurà de triar entre el feixisme i el socialisme. Un món antipluralista tant sí com no, per tant. A veure: el comunisme no és una ideologia comparable al nazisme, però la URSS sí que va ser un règim (totalitari) comparable a l’Alemanya nazi. En aquest sentit, una diferència substancial entre els joves feixistes i els joves comunistes o socialistes d’ara és que els primers disfrutarien de viure en una dictadura feixista mentre que la majoria dels segons ho passarien fatal vivint en una dictadura comunista. Supòs que és la diferència entre ser un criminal i ser un ingenu, o un beneitet.