Tenim el que feim

Més enllà de la realitat material i social de cadascú (qüestions que, a la vegada, no podem ignorar), resignar-nos no és tan revolucionari com voldríem. Esdevenir subjectes passius de l’ecosistema que ens rodeja, sustentat a base de greuges comparatius, no ajuda a construir realitats menys doloroses. No podem confondre les autocures amb individualisme. I heus aquí la gràcia del neoliberalisme, que ho cala tot, inclús les nostres excuses.

Quan la realitat és feixuga, el compromís és una opció, per molt que pesi. En part, feim el que podem amb el que tenim, sí. Però no podem obviar que tenim el que feim.