Schadenfreude

No sé si Elon Musk és creient en algun Déu (ni m’interessa), però el marro de les notícies que protagonitza últimament fa sospitar que du dies pregant a algun ser superior, potser a l’esperit de Nikola Tesla o al bèl·lic déu romà Mart, planeta al que vol arribar aviat. Les vendes dels seus cotxes Tesla baixen arreu del món i la marca ja s’associa al nazisme (des que el mateix Musk es va fer el graciós aixecant el braç...), amb el resultat que la gent s’avergonyeix de comprar-los i conduir-los. A molts països n’han atacat concessionaris i s’han pintat els vehicles amb creus gammades; per exemple, a Oregon hi ha intervengut l’FBI, potser algun agent d’aquests que Musk vol despatxar per funcionaris ganduls. Criticat per ficar el nas en els arxius del govern dels Estats Units sense suport legal, per rebre favors arbitraris d’aquest mateix govern que Musk vol reduir gairebé a zero (tot i que de moment ja ha aconseguit que el govern li compri cotxes teòricament blindats per 400 milions de dòlars), pels innombrables plets que engega contra tothom que el critica o critica els seus cotxets, ha de fer front a la competència xinesa i a les regulacions europees (per exemple, la seva camiona futurista, batejada com Tesla Cybertruck i obscurament publicitada per ser «a prova de bales», no podrà ser venuda ni circular a la Gran Bretanya, perquè incompleix normatives bàsiques de seguretat). I per si faltava res els entremaliats digitals d’Anonymous ha instigat una campanya contra ell, acusant-lo de bravejar de geni solitari quan el seu èxit és fruit de l’enginy de molts enginyers i científics que sovint treballen en condicions laborals precàries. O sigui que està ben entretingut.