Aina Salom
Aina Salom

Exconsellera socialista de Salut

Un Govern en paràlisi

TW
2

Les notícies sobre l’activitat del Govern indiquen una buidor molt important de l’acció que desenvolupa el grup de Prohens. De fet, molts dels anuncis que fa la presidenta en diferents àmbits provenen de projectes iniciats amb el Govern del Pacte a les anteriors legislatures. La capacitat de vendre fum per part del PP és immensa i no es veuen massa coses noves en gairebé dos anys de legislatura. Les accions que més es coneixen, com per exemple el tema dels lloguers d’habitatges, que es va vendre com una gran solució, no estan donant els resultats esperats. Tot per l’obstinació en no aplicar la Llei d’Habitatge del Govern central que té èxit a les àrees tensionades on s’està aplicant a d’altres comunitats, com per exemple Catalunya.

La visió ideològica del PP sobre la gestió és gran. Tot ho fien a la baixada dels impostos, tant al Govern com a l’ajuntament de Palma. No sabem quin resultat real tindrà tot això. Però una altra cosa sembla evident, tenint en compte el que s’ha publicat als mitjans: les inversions fetes són molt escasses perquè tal i com es reproduïa als mitjans pràcticament s’ha executat molt poc en inversions per part d’un Govern que venia disparat a donar lliçons de com gestionar. En aquest sentit, les aportacions del vicepresident no poden ser més superficials i tot el que proposa sobre, per exemple, simplificacions de tràmits administratius, és un bunyol difícil d’entendre i d’aplicar.

Però el més important que li passa al PP és la seva dependència amb Vox. Aquesta relació, que per exemple s’ha marcat que no ha de ser estimulada a altres països, com Alemanya, que fins i tot el partit de dretes ha dit que no governarà mai amb els neonazis, aquí a Espanya i a Balears es fa efectiva. La col·laboració amb la ultradreta acaba marcant agendes a Prohens, que ha d’acceptar exigències de Vox sense que aquestes exigències figuressin en el programa electoral del PP. Temes com la reivindicació de la tauromàquia, el debat lingüístic i educatiu o la memòria històrica suposen un retrocés en dècades a la nostra comunitat: un retorn a la zona més negra de la nostra història.
El vicepresident Costa ja ha indicat en reiterades ocasions que el seu soci és Vox. Idò endavant amb aquesta línia, seguint així els dictàmens d’en Feijóo, però sabent ben segur que tenen un cavall de Troia dins dels governs i ajuntaments on col·laboren junts.