Passar com si res, no

Posem exemples. No és possible, no hauria de ser possible, hauria d’estar prohibit que es donàs la possibilitat de passar com si res –que és el mateix de passar de llarg– en front de l’espectacle campanater de les Fonts Ufanes; tocaria ser delicte passar de llis davant tanta ufania i esponorositat aqüífera de la mare natura. Hi ha llocs –com hi ha fets– que demanen desaccelerar el pas, aturar-se, contemplar i gaudir. Qui pot veure la Seu sense aturar-se, aixecar la vista, perllongar-la fins l’infinit i donar temps a l’èxtasi? Qui, circulant amb cotxe, un dia mig plujós, pot destriar al davant dos arcs de Sant Martí superposats i no frenar, aparcar, sortir de l’auto i embadalir-se? Qui pot anar al cementeri familiar i, en entrar-hi, no deixar pas a la recordança, la pregària i el silenci? Qui pot endinsar-se en l’entreforc del torrent de Pareis i no estremir-se? Qui, pujant la costa de la Sang, pot passar sense mirar i remirar les infinites ramificacions del ficus de la Misericòrdia? Sospirar el cel, sí; passar per la terra com si res, no.