El valor de les paraules

Puc sentir el diàleg següent a la porta d’un bar: Quines beneitures diu aquest...!, exclama un. I què vols?, respon l’altre, no veus que és vell. Parlen de Trump i del seu projecte de convertir Gaza en un paradís vacacional cinc estrelles, prèvia expulsió dels gazians. Comparteixo el qualificatiu que li mereix al primer la quimera trumpista, no el comentari del segon. Una persona que al llarg de la vida ha donat mostres de saviesa, de segur que en arribar al declivi conservarà part de la vivor que tresorejava. Qui diu nicieses de vell, en canvi, és perquè de jove ja era un ceballot. Vull dir que la vellesa no és necessàriament un condicionant negatiu de l’intel·lecte. Probablement Trump sempre n’ha dit de grosses. Us preguntareu, es pot qüestionar la intel·ligència de qui ha sabut fer-se milionari, que endemés té unes condicions de lideratge indiscutibles, que presideix (quasi res!) l’estat més poderós del món...? Pensem que sí. Recordeu la frase bíblica: «Pels seus fruits els coneixereu» I expliquem-la: «L’arbre bo dona fruits bons i l’arbre dolent dona fruits dolents». Clar com aigua! Doncs bé, la paraula és com els fets, també diu molt de la persona. La defineix, la despulla. Maragall ens recomanava prudència en el parlar. «Com podem parlar fredament i en tanta abundància?», es preguntava davant tanta xerrameca. «Hauríem de parlar molt menys (ens recomanava des del seny) i sols per un fort anhel d’expressió». Els Trump o els Musk, no cal dir-ho!, es troben a les antípodes del pensament maragallià. Són l’exponent de la buidor, de la paraula vana. Ben segur que els analistes de la cosa política estudiaran si la seva actitud, del tot estrafolària, obeeix o alguna estratègia innovadora i brillant. Però a l’espera d’una explicació convincent, la consciència dels grans països que són referent cultural en la defensa dels drets humans no sap com respondre. És cautelosa, acomodatícia. L’Europa Occidental comparteix interessos múltiples amb els Estats Units, de manera que farà de minimitzar els excessos verbals o repressius del trumpisme. Ben aviat Guantánamo (que és allà on les persones perden la identitat i són abocades a la demència) acollirà milers de migrants indocumentats, suposadament criminals. Ho són tots, criminals...? Sabem positivament que no. Però tant els països del G-7 com els de la Unió Europea miren a un altre costat. Altrament la relació entre criminalitat i immigració en boca de Trump és un binomi força ben acollit per l’extrema dreta de banda i banda de l’Atlàntic, atès que el fet de tenir a Trump de referent en comptes dels Hitler, Himmler, Heidrich, etcètera, els permet proclamar consignes clarament xenòfobes en nom de la llibertat i de la democràcia. Diguem-ho: Trump o Musk són una font d’inspiració per als Milei, Salvini, Le Pen, Orbán i també per a la fauna hispana, des d’Ayuso a qualsevol dels Caralsoles que han de combatre l’Islam a l’estil Granada 1492 (Abascal dixit). Per cert, repareu en aquesta perla, atribuïda a un diputat de Vox (guingueta balear) al referir-se als immigrants de pastera: «¿Cuándo nos pagarán los inmigrantes las pensiones? ¿antes o después de darnos el machetazo?» Ben segur que Sergio Rodríguez, que és l’autor de la frase, no ha llegit Maragall. Però probablement s’ha escoltat Trump. Les influències nocives són com la grip, s’encomanen en un no res.