El president del Parlament, en la corda fluixa

La vida parlamentària s’ha degradat moltíssim. La superficialitat és extrema, sense que existeixin sessions en les què es pugui aprendre encara que sigui en la discrepància. La veritat és que això ve d’abans i el parlamentarisme més dur però alhora més intens i pedagògic de la Transició ha donat pas a unes intervencions incendiàries en les què sol ser usual utilitzar la mentida, la calúmnia o la tergiversació per defensar un discurs.

En el cas de les fotos trencades pel president del Parlament, el problema no era que dues diputades les exhibissin a la sala, des de la Mesa. Hem vist al mateix Parlament com s’han desplegat des dels escons consignes i fotos en altres ocasions, des de tots els partits incloent el PP. El que va molestar al president del Parlament fou que s’honorés a unes persones assassinades per la mateixa tendència política que ell defensa. Les roges, millor silenciades i perdudes a les cunetes de les carreteres, ha degut pensar en moltes ocasions.

És lamentable veure a gent que no creu en la democràcia, que no ha cregut mai en ella, que fins i tot fa el possible per desmuntar-la, ocupar càrrecs importants en els organigrames institucionals. El que veiem a Balears ho estam comprovant també a d’altres regions espanyoles, amb una ultradreta envalentonada i que actúa de forma impune contra els vulnerables i els immigrants, però que, també lamentablement, és aplaudida per un sector de la població que no sempre és el més ric ni el que gaudeix de millor posició social o econòmica.

El president fa part d’aquest conglomerat ultradretà, negacionista, masclista i xenòfob, però que es troba, ara mateix, en hores més baixes ja que haurà d’asseure-se al banquet judicial. A tot això, na Prohens mirant pels costats i xiulant per dissimular. Tot molt grotesc.