Futbol artificial

Joan GuaspPalma09/02/25 4:00

De cada dia, el futbol professional em sembla més artificial. Jo vaig jugar de petit a futbol i tot era molt espontani, molt natural. Molt sincer. Veig que ara ha canviat. És com si hi hagués, a l’època que vivim, una moda de fal·làcia i engany. Parlo de futbol perquè és l’esport actual més representatiu de la nostra condició humana. Llevat de molt poques excepcions personals, el futbol s’ha robotitzat. Massa tàctiques, massa estratègies, massa maniobres i massa plagis i còpies obligatòries. Els bons entrenadors, que n’hi ha molts pocs, deixen els equips i els jugadors en total llibertat. Que facin el que vulguin, el que sàpiguen, el que en el moment oportú els dicta la seva pròpia inspiració. Però no és així en el que jo veig.

A la vida en general, la cosa és encara pitjor. A la vida ja no es tracta de futbol ni de cap determinada activitat esportiva. Es tracta del nostre pa de cada dia. Basta veure el panorama polític i, fins i tot, encara que pugui semblar exagerat, el mateix estudi científic i les seves aplicacions suposadament pràctiques i tècniques. La intel·ligència artificial, de la qual se n’abusa més que se n’usa, n’és el millor exemple. No sortirà cap Messi, ni cap Ronaldinho, ni cap Lamine Yamal d’aquest invent insensat. És l’home qui s’ha artificialitzat i no veu el que passa al món ni al seu voltant. Robert Burton, a la seva extraordinària Anatomia de la melancolia, ja ho va exposar fa gairebé cinc-cents anys. Diu que l’home és la criatura més excel·lent i noble del món, el miracle més arriscat de la naturalesa, la meravella de les meravelles, senyor sobirà de la terra, únic governador de tot el que viu en ella.

Però ha abandonat el seu origen, les seves arrels. A causa de tants artificis s’ha convertit en una de les criatures més miserables del món, s’ha transformat en un monstre a causa d’una meravellosa metamorfosi absurda. Tots estem decebuts amb aquest canvi experimentat per la nostra estupidesa, per la nostra adoració de la robotització i de l’artificialitat. Fins i tot el futbol, on físicament i espiritualment els homes podem mostrar i demostrar les nostres grans capacitats innates, cada dia és menys atractiu i menys creatiu. Menys poètic. Menys lliure.