L'opinàtica

Ho ha dit el professor d’Història Contemporània de la UVic Joan Esculies en una recent entrevista a la ràdio: els coneixements sobre història fa temps que han perdut pes en el currículum escolar i això té com a causa i efecte que els alumnes que arriben a la universitat «no tenen la base adequada i presenten moltes distraccions i mancances». El desconeixement de la història és especialment greu si afecta temes com l’Holocaust o Franco, hi afegí, però afecta per igual exemples com el genocidi de Ruanda o la guerra a l’ex Iugoslàvia, i molts d’altres, i es complica en termes metodològics, per què als exàmens els alumnes «tendeixen a respondre les preguntes no amb arguments en base a allò que coneixen, que és més aviat poc, sinó amb un»jo crec» o «jo considero»; és a dir, venen d’una cultura de l’«opinàtica» que ha fet molt de mal». Sumem-hi el que aquest drama de «la cultura de l’opinàtica» suposa en altres redols de la vida social -la medicina, l’educació, l’urbanisme, el funcionament del sistema judicial o el control de la inflació- i tendrem explicada bona part de la mescla de calamitats i vodevils que omplen els diaris i les xarxes.