Un jutge intimidador i una greu filtració judicial

Per altra banda, el tracte del jutge a la presumpta víctima era acoquinador, semblava interrogava a l’acusat i no a la víctima, usava un to que a mi em va semblar agressiu i intimidatori, amb preguntes i afirmacions a les quals no deixava acabar de contestar a la senyora Mouliaá, que estava amb indefensió davant les maneres imperatives i autoritàries del jutge. Un interrogatori que segur serà dissuasiu i llevarà les ganes de denunciar a moltes víctimes de violència per no passar per aquest mal tràngol. S’ha fet un gran favor als abusadors, maltractadors i violadors. Em va violentar fins i tot a mi que només era un observador, com li degué afectar a ella? La fiscal, advocats i advocades que també la varen interrogar utilitzaren un to normal, que és el més adient en un interrogatori, i no varen qüestionar les respostes. Les mans i el rostre de Mouliaá delataven l’ansietat i el mal moment que estava passant, que va durar una hora i vint minuts estant dreta i sense ni tan sols beure un glop d’aigua. La finalitat d’un jutge és aconseguir la veritat, però no pot acovardir i tornar a revictimitzar a qui ja ha passat per la fatalitat d’uns abusos.

Amb n’Errejón el cantet va canviar i es va suavitzar to i preguntes. Errejón acostumat a predicar a les masses que ‘sí és sí’ per a tothom menys per a ell, no se’l veia nirviós, va fer el seu míting contant una versió totalment oposada a la de Mouliaá, sabent que de moment no hi havia testimonis i era la seva paraula contra la de la presumpta víctima. El mateix fet s’explicà de dues maneres molt contradictòries entre la denunciant i l’acusat, per la qual cosa no hi ha dubte que un dels dos menteix. Jo et crec Elisa.