Gratuïtat del transport públic

Circumstància inconcebible tenint en compte que el Reial decret llei del Règim especial de les Illes Balears, en vigor des de l’any 2019, reconeix el transport públic terrestre com a servei públic essencial i, per això s’estableix que es garanteixi el seu finançament a través dels Pressuposts Generals de l’Estat. Un any més, hem hagut d’esperar a finals d’any a tenir notícies d’un dret que entenc que ens pertoca, i això baix és inacceptable.

Va ser el desembre de 2022 quan a la Llei de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2023 es va introduir una subvenció nominativa de 43 milions per a Balears, per establir el descompte del 100 % en el preu dels abonaments del transport i títols multiviatge del transport públic col·lectiu terrestre a totes les illes. D’aquesta manera, els ciutadans ens poguérem beneficiar de la gratuïtat durant el 2023.

Malauradament, la inestabilitat del Govern d’Espanya no va permetre aprovar els pressuposts per a l’any 2024 deixant sense partida el finançament del transport terrestre per a les nostres illes. Malgrat això, mitjançant un Reial decret, aprovat d’urgència a quatre dies de finalitzar el 2023, els residents ens hem pogut beneficiar de la gratuïtat durant el 2024. A les portes del 2025, ens hem trobat en la mateixa situació, no va ser fins el darrer consell de ministres quan, mitjançant un acord in extremis entre els socis de Sánchez, s’aprovà una resolució per finançar el transport públic pel 2025 però lamentablement deixant moltes incògnites a l’aire.

En aquest sentit, ni tan sols s’ha establert la quantia per sufragar la totalitat de les depeses del transport públic a les quatre illes. Sens dubte resulta incoherent, així com s’ha fet en els darrers dos anys, assignar un determinat import per cobrir el 100 % d’un finançament sense conèixer les dades reals. De fet, en el 2024 les administracions de les Illes han assumit el 80 % de la gratuïtat i, això suposa un cost addicional de 54,3 milions entre bonificacions i descomptes a certs col·lectius finançats pel Govern de la Comunitat. Tot això em du a pensar amb la necessitat d’un replantejament per part de l’Estat per adaptar la quantia atorgada a la despesa real.

En quant a la incertesa d’arribar any rere any a desembre i no saber si es disposarà de finançament estatal per continuar amb la gratuïtat del transport públic a Balears em sembla desolador, sobretot tenint constància de la concessió de finançament a altres comunitats amb el greuge comparatiu que suposa. Per això, resulta imprescindible analitzar el fet insular de Balears i establir una metodologia que garanteixi l’aportació anual per part del Govern d’Espanya.

En resum, és evident que en compliment del Règim especial de les Illes Balears, el Govern central hauria de renovar els mecanismes per garantir una apropiada tramitació legal per un finançament del 100 % estable en el temps. D’aquesta manera, donar continuïtat a una política de promoció i foment del transport públic gratuït com element clau per anar avançant cap a la sostenibilitat en tots els seus vessants.