Portam setmanes donant voltes a la solidaritat i a la igualtat interterritorials, que semblaria que ambdues estan en perill per la singularitat del finançament de Catalunya. Sense entrar a valorar la qüestió purament econòmica i financera de les distintes autonomies, voldria posar l'accent en dos aspectes d'aquest debat.
En primer lloc, es parla de solidaritat i no, per exemple, de justícia distributiva. La solidaritat és un concepte que toca més a l'ètica que a l'economia, i, com tots els conceptes ètics, és universal. Solidaritat interterritorial, sí, posem per cas la que hauria de tenir Europa amb Àfrica.
En segon lloc, s'esmenta la igualtat entre tots els espanyols. Sembla plausible com a principi, malgrat que la igualtat sigui un objectiu utòpic i no sempre desitjable o just. En qualsevol cas, la tendència a la igualtat no hauria de ser tant un objectiu comunitari com ciutadà. Hi ha molts de pobres en les comunitats més riques. Així doncs, no es tracta tant que una comunitat compti amb els mateixos recursos que una altra, com que cada individu dins cada comunitat disposi de les oportunitats i dels recursos suficients per a una vida digna i amb benestar. Només a tall d'exemple, es podria demanar al president socialista de Castella-la Manxa –paladí de la igualtat– què està fent d'eficaç per reduir la bretxa entre els més rics i els més pobres de la seva comunitat.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Si, nos tienen manía...
Realment els importa molt poc la solidaritat, lo que volen és tenir a Catalunya, i als països catalans en general, a disposició de l'espanya monolingüe. Després critiquen les ajudes als necessitats, fomenten el cappitalisme que crea desigualtats socials... no és solidaritat, és catalanofòbia disfrassada