Petites passes

Es tracta d'un viatge intel·lectual, històric i creatiu per la geografia mediterrània i aforística dels últims darrers anys prop de casa, amb algunes incursions familiars dels voltants. Un gran plaer interior i exterior. Jo penso, fins i tot, que els aforismes han contribuït a construir la feble democràcia de la que ara mateix gaudim i patim. Em sento part del procés. El primer recull d'aforismes personals que vaig publicar, Aforismes. Fogueró de guaspires, el va recolzar amb entusiasme l'amic Tòfol Serra, un dels més brillants aforistes, amb permís del gran Joan Fuster, de casa nostra. De seguida fundàrem el Museu de l'Aforisme a Consell, també apadrinat per Cristòfol Serra. Va ser la consolidació d'aquest petit món de passes petites.

I ara, l'amic José Luis Morante, fa possible en mi un nou i esperançat despertar poètic i filosòfic en forma feliçment abreviada. El seu llibre m'ha posat al dia del present: clarivident, breu i etern. Alhora, amb providencial paradoxa, ingràvid i penetrant. Aquests són els principals ingredients d'aquest allipebre que des de fa dècades fa que em xucli els dits. Amb tot el que comporta fer-ho en companyia d'amics que no sabia que hi fossin o que tenia oblidats, i que ara he recuperat per sempre més. Com Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Federico García Lorca, Miguel Hernández, Max Aub, Juan Gil Albert, Rosa Chacel, María Zambrano o el gran José Bergamín. I deixo els de l'última generació i la penúltima, que és la meva, però que tots ells treuen el caparró en forma de memòria contemporània i de biografia concisa ben actualitzada. Quanta gran saviesa i immensa riquesa hi ha dins aquestes petites passes aforístiques! Quanta!