Ara que tot ha passat

El ara o mai, en boca de la dreta. El toc a sometent per part de l’esquerra. Han abundat les ofertes d’evocació caciquista. Exemples...? Pedro Sánchez ha ofert als pensionistes entrades de cine a dos euros. I Feijóo va prometre un descompte del 90 % del bitllet als joves que vulguin recórrer Espanya amb tren. Fem memòria: el cacic dels anys trenta baratava els vots d’una família per un matalàs de crin vegetal o un porcellí per engreixar. Quina diferència hi ha entre l’ahir i l’avui...? Canvia l’oferta, no les formes. Tot i això, la campanya socialista a les Illes Balears ha tingut un acusat component presidencialista, atesa la personalitat carismàtica de Francina Armengol. I de Margalida Prohens, què en diem...? S’ha bellugat força, tot recordant-nos que l’ambició no té repòs. A mesura que ens apropàvem al 28-M va oblidar-se d’Ayuso per adoptar el llenguatge, més cautelós, de Núñez Feijóo. Fins i tot, al final de la contesa, ha afirmat que evitarà pactes postelectorals amb Vox. Tanmateix (ai les cames enfarinades del llop per fer-se passar per xai!) havia insinuat entre dents que l’acord PP-Vox de Castella-Lleó ens aniria que ni pintat a les Illes Balears. S’oblida que en aquella autonomia de terres endins (i tan endins!) la llengua parlada no suposa un fet diferenciador en el conjunt de l’Espanya culturalment uniformitzada. En canvi Vox-Balears pretén acarnissar-se amb la llengua catalana tal com ho feia la gentalla d’altra temps. El fet que, en el transcurs de la campanya electoral, diferents caps de Vox s’hagin fotografiat amb el rerefons de les escultures del Rei en Jaume i de Ramon Llull, proclama la seva voluntat de falangistitzar les icones de la catalanitat. Recordem els quaranta anys de feixisme: el Rei en Jaume era el Rey Don Jaime i, Ramon Llull, Raimundo Lulio. Com se’n sortirà, Margalida Prohens...? Com evitarà l’abraçada de l’os? Ho sabrem en un no res. Mentrestant no apartem la mirada de la campanya electoral, perquè ens ha deixat molt de serradís. Unides Podem no ha sabut capitalitzar la feina impagable que havia fet en memòria democràtica i s’ha perdut en alguna pensada més pròpia del TBO, com és ara el soterrament de la via de cintura. El PI no ha acabat de fer el pes. De Més esperàvem amb candeletes el nou look dels seus caps de llista anunciat a cop de bombo i platerets i, francament, s’ha assemblat al de sempre. En tot. I els resultats ens ho confirmen: on eren, són. Altrament, els distints partits d’esquerres (dits d’esquerres!) han procurat no incomodar el PSOE. I ho han aconseguit plenament. Fins al punt d’oblidar-se de Valtònyc.