Votar, eleccions

Ho he escrit en un altre lloc però vull recuperar-ho ara i aquí, quan només falten dos dies per a les eleccions municipals i autonòmiques a les Illes Balears. La idea és la mar d’elemental, però massa sovint és obviada: no és possible defensar amb credibilitat i impulsar amb eficàcia polítiques autènticament progressistes, ja sigui en l’àmbit social i econòmic com en el mediambiental, sense defensar i impulsar també unes polítiques de caire nacionalista. (Abans de prosseguir convé recordar que, si bé a l’Estat espanyol i arreu del món occidental el concepte de ‘nacionalisme’ està molt criminalitzat, no hi ha cap estat-nació del món que no sigui, començant per Espanya mateix, molt nacionalista, i que en realitat el que sempre cal aclarir quan es parla de nacionalisme és de quin tipus de nacionalisme estam parlant: ¿un nacionalisme d’atac i expansió o un nacionalisme de defensa i preservació?) Podem continuar. Què vol dir, aplicat a les Balears, que només es pot ser progressista si s’és nacionalista? Vol dir que has de ser una persona, un partit, amb una actitud i una cosmovisió autocentrades -pròpia de qui no es resigna a ser la perifèria de res ni el criat de ningú- i vol dir també que has de ser una persona, un partit, que creu o pretén duu a terme un projecte polític autoafirmatiu -propi de qui no vol deixar de ser qui és i que aspira a ser i a viure en plenitud i normalitat al seu propi país.