De vegades pens que m’agradaria tenir l’opció de canviar el vot; el meu, s’entén. M’agradaria contribuir amb el meu vot a maneres diferents d’administrar la cosa pública i de treballar pels drets. De fet, amb certa freqüència escolt propostes (encara que siguin meres promeses vagues), que consider interessants i que s’adiuen prou bé amb la meva forma de pensar, malgrat venguin de partits als quals no he votat mai.
El problema és que aquestes propostes o promeses o propagandes –el que siguin– no venen soles, i algunes són un simple caramelet dins la panera grossa on hi ha productes que, per a mi, són al·lergògens o decididament tòxics i que amenacen la salut ambiental, cultural, lingüística... tot allò que és la base territorial i comunitària de la meva constitució personal.
Si hagués un autèntic consens en els assumptes fonamentals de país, no tindria massa manies a canviar el meu vot cercant saba nova i idees innovadores. Però l’amenaça existeix i plana sobre la terra i la cultura multisecular. No he estat mai militant ni un incondicional de cap partit; és més, en alguns aspectes m’he mostrat especialment crític amb la formació que he estat votant. Però ara no canviaré el meu vot, no puc fer-ho; i no per fidelitat, sinó per pura emergència cívica.
Fins ara havia votat en consciència, ara ho faig en emergència.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Si volem evitar productes tòxics haurem d’anar a votar al que ens sembli que en du manco dins la seva cistella. Aquest problema no el tenen els votants fanàtics d’unes sigles sense cap capacitat de crítica objectiva , els quals lamentablement no són pocs i empobreixen la sistema democràtic.