Llorenç CapellàPalma12/05/23 0:29
TW
0

En produir-se la insurrecció militar de 1936, Barcelona esdevindria el gran centre d’acollida dels mallorquins d’esquerres. La gent d’ERB, tan pròxima a ERC, no va estar-se amb les mans plegades. Alguns membres del Consell Executiu emprengueren la publicació de Mallorca Nova, un butlletí informatiu que es feia ressò de les notícies luctuoses que arribaven de l’illa, sense deixar de banda l’apartat d’opinió mitjançant articles o poemes. En va ésser responsable Francesc de Sales Aguiló, amb el suport de Pere Oliver Domenge i Catalina Palmer. El cop d’Estat havia sorprès Aguiló camí de Madrid. Pere Oliver va aconseguir abandonar l’illa des de Portocolom; Catalina Palmer va fer part d’un bescanvi de presos el setembre del trenta-sis, després d’assabentar-se que el seu cònjuge, el pedagog Fernando Leal, havia estat assassinat el mes anterior.

Mallorca Nova era de periodicitat quinzenal i tan sols va publicar-se entre el juny de 1937 i el gener de l’any següent. Tanmateix, tot i les estretors de l’economia de guerra, va deixar constància del republicanisme humanista que l’inspirava: l’amor envers una Mallorca de progrés i la ferma voluntat de superar per sempre la cultura caciquista expressada, en paraules seves, en el «vossa mercè de blanures senyorívoles». ERB representava la tradició republicana provinent del XIX, l’empresariat més dinàmic que es fa visible després de la Gran Guerra, la burgesia liberal, una part de la pagesia jove... Mallorca Nova reflecteix aquest esperit renovador en un article titulat Per Mallorca i per la llibertat. Les referències a la Germania o als assassinats de jueus del segle XVII no desprenen un tuf historicista, sinó que s’insereixen en les reivindicacions del present.

Canvien el temps, no els instruments de l’opressió. Ho tenien clar. La finalitat primordial de Mallorca Nova era la de divulgar la repressió feixista a l’illa. Per això és significativa la denuncia que fa dels assassinats que es cometen a la Menorca republicana. Després de qualificar-los de vergonyants, afirma que «pel bé de Menorca i de la República cal que tot això s’acabi». La Generalitat també feia ús dels mitjans de comunicació per alertar dels abusos dels incontrolats. Res a veure amb l’Espanya catòlica i nacional, on Queipo de Llano (i tants d’altres) justificaven el terror i encoratjaven la soldadesca a violentar la dignitat de la persona. Un alumne de l’Escola Popular de Guerra va ésser condemnat a mort per violació. Tot i que la sentència és inadmissible, posa de relleu els diferents fonaments ètics dels dos exèrcits en lluita.

Dit de passada, el cap d’estudis de l’Escola va ésser el comandant Josep Fons Jofre de Villegas, avantpassat de qui seria president de les Illes Balears, el conservador Gabriel Cañellas. En acabar la guerra, el comandant Fons va deixar l’exèrcit i va establir-se a Madrid on era representant de les sabates Búffalo. Oliver Domenge, Francesc de Sales Aguiló i Catalina Palmer s’exiliaren. En el darrer número de Mallorca Nova s’anunciava un recital d’Emili Vendrell d’homenatge a l’illa. Interpretaria cançons populars poc conegudes, probablement recopilades per Samper. Exemples...? A la font del Guiló, recollida a Artà; Es rector de Corriola, a Lloseta... L’Ajuntament de Palma, per iniciativa de Llorenç Carrió, acaba de publicar una edició facsímil de la revista. Un encert.