TW
1

Afortunadament avui podem dir que la història ens ha regalat unes dècades de laboratori democràtic, un taller que ens ha permès experimentar una societat sense aquelles desigualtats i estigmes que marcaren la nostra infància. Gairebé tot allò que hem viscut des del 1976 s’ha pogut interpretar des de la perspectiva del progrés i en clau de transformació. Hem avançat fins i tot acompanyats d’aquells que inicialment manifestaren resistències al canvi. Molts es demanen si som millors o pitjors com a societat en relació a aquella que posava música a la llibertat. L’experiència ha volgut la pena i continua tenint sentit la lluita incansable per la llibertat i per la dignitat, sempre amenaçades. Pasqual Maragall repetia que calia valorar el que suposava viure en democràcia, el regal tangible de poder votar, poder anhelar, poder esperar i poder imaginar un món una mica millor. Tanmateix el passat ja és història i el futur encara no acaba d’arribar, per bé que la humanitat transita per una zona de turbulències, amb trompeteria apocalíptica. El moment actual reb la denominació de present, i té molt a veure amb el regal que la vida ens obsequia. Des d’aquesta perspectiva només podem viure aquesta conjuntura actual amb el realisme dels utòpics,

Fa quaranta anys existia un cert optimisme i es confiava que la renovació de la classe dirigent transformaria la resta del teixit social. Aquell crèdit s’ha exhaurit, els valors han canviat i l’individu ha guanyat la batalla a la col·lectivitat. Com a conseqüència d’això la majoria d’entitats i institucions passen per un mal moment. Les comunitats estan enxarxades, es pot saber gairebé tot de tots, quan en realitat no sabem gairebé res de ningú, al marge de les etiquetes. I no tenim cap garantia de saber si allò que es pensa saber s’aproxima a la realitat o no. Allò que es pensa de la política i dels polítics, en realitat coincideix amb allò que es pensa de tu. No debades la cultura del desencant i de la derrota cobra valor, com ens recorda el poeta Rafael Cadenas. Davant tanta bavorada contagiosa potser, si me permeteu, val la pena recordar que s’ha de demanar ajuda i posar-nos en mans de professionals experts en salut ciutadana. Experts que segurament ens receptaran dieta d’informació i de lectura sana. Aquesta experiència engegada per Human Library, en allò que coneixem com a biblioteca humana, especialitzada en desetiquetar persones a través de la lectura, potser ha arribat el moment d’aplicar-la a tota la ciutadania, i més encara en aquests moments en els quals es posa de manifest l’excés de prejudicis i de botxor.