Pere Fullana23/04/23 0:29
TW
0

Discernir entre la mentida i la veritat correspon al deure moral d’un altre temps. Sense aquella exigència la mentida ha canviat de categoria i ocupa espai a la veritat. En paral·lel la veritat s’ha devaluada de tal manera perquè es confon amb dogmes i principis considerats prescindibles. Tot sembla relatiu i qüestionable. Ara que tot just s’està entrant en l’era de la Intel·ligència Artificial (IA) existeix una certa certesa que res de tot això no es pot considerar ni intel·ligència ni artificial. La IA construeix un relat del passat i del present, però no té accés a informació al marge de la que disposen els humans. Se la denomina intel·ligència perquè la robòtica és capaç d’elaborar continguts. Els historiadors observen el present amb un cert escepticisme, molt més quan constaten que el ciutadà del present sembla que s’acaba d’especialitzar i s’ha graduat com expert global, i en jutge inapel·lable de l’ahir.

El passat només pot esser jutjat com a passat, i cada moment històric només pot esser analitzat en funció d’allò que es considerava important i essencial, I ben contextualitzat. El mes d’abril és un bon temps per a l’anàlisi, sobretot en aquest espai emocional i territorial en el qual ens movem, més encara en aquests instants de tensió, a punt de donar sortida a una campanya electoral. El 14 d’abril és un dia simbòlicament molt potent i el 23 una jornada més emblemàtica encara, per tot allò que significa i comporta. Cada un de nosaltres en particular i tots plegats som una biblioteca que ha anat acumulant llibres de totes les tipologies i temàtiques, i al mateix temps som també memòria, en alguns casos memòria ferida o, potser, fins i tot, memòria selectiva. Tanmateix, manca cordialitat entre la memòria i la història.

A mesura que passen els anys, la ciutadania té una tendència a commemorar el 14 d’abril a partir de les conseqüències del 18 de juliol. Els actors i protagonistes del 14 d’abril a penes no interessen, com tampoc les classes mitjanes que treballaren per netejar la societat de la podridura de la monarquia i del sistema clientelar i arbitrari que la sostenia. Igualment, el 23 d’abril no es ret homenatge al llibre en general sinó més aviat es redueix a una posada en valor i un reforç al llibre comercial, i molts pocs recorden els autors que no entren en els rànquings de vendes. Des d’aquí un petit homenatge i una felicitació a tots aquells que publiquen i sembren futur, tot esperant molt poc a canvi. Més que mai servidor enyora els valors republicans, i anhela un per venir republicà en el sentit químicament més pur i més net del terme.